El 7 d’octubre de 2016, mitjançant el Decret 62/2016, el Govern va declarar Reserva Marina 912 hectàrees del freu de la Dragonera, on hi va regular les activitats pesqueres i de busseig. Aquesta declaració es va fer arran de la demanda tant de col·lectius socials com del Parlament i de l’Ajuntament d’Andratx, per tal d’intentar recuperar les poblacions de peixos comercials i la pesca artesanal. Nou mesos després, ja comencen a veure's els resultats.

Diferents estudis científics previs a la declaració de la reserva marina, en particular els censos visuals realitzats el juliol de 2016, ja havien demostrat que els recursos pesquers de la Dragonera es trobaven molt minvats respecte dels que potencialment podien ser, però que presentaven un gran potencial de recuperació ateses las característiques físiques de l’espai. De fet, els autors de l’informe de 2016 consideren que algunes zones del litoral de la Dragonera, com Na Pòpia o el cap de Llebeig, són uns dels punts amb més biomassa potencial de peixos de tots els estudiats del litoral de les Illes Balears.

La composició específica de les poblacions de peixos comercials observada el 2016, que mostra el patró de biomassa habitual en les àrees no protegides del litoral balear, detalla que els sargs i les variades són las espècies més abundants i més importants, en absència d’espècies sedentàries de talla mitjana o gran com l’anfós i l’escorball. Així, a la Dragonera, l’any 2016, la biomassa d’anfossos observada no va superar el 3 % de la biomassa total.

A les reserves marines de les Illes Balears, un dels primeres efectes de la protecció és l’aparició d’anfossos i escorballs, que poc a poc passen a ser les espècies dominants en termes de biomassa en substitució dels espàrids, tot i que els sargs i les variades continuïn essent les espècies més abundants en nombre d’individus. Aquest és el cas de l’illa del Toro, on poc després de la declaració de la reserva marina ja es va registrar un augment de la biomassa d’anfossos i escorballs, la qual, als pocs anys va superar el 50 % de la biomassa total de peixos. Actualment, aquestes espècies emblemàtiques representen el 75 % de la biomassa de peixos comercials del Toro.

A la Dragonera, nou mesos després de la declaració de la reserva marina, ja hi ha senyals evidents que aquests canvis s’estan produint. Els bussejadors que visiten habitualment la zona així ho han comunicat a la Direcció General de Pesca i Medi Marí i, tal com es mostra en el vídeo adjunt de Cristóbal Ortiz, els anfossos i escorballs, abans absents a poca fondària, ara ja es poden veure amb més assiduïtat.

L’aparició d’aquestes espècies no és per generació espontània sinó perquè romanien amagades a gran fondària, fora de l’abast de la pesca submarina. Una vegada aquesta activitat s’ha eliminat, els peixos estan recuperant les aigües més superficials que són el seu hàbitat natural. Tot i això, es tracta tan sols d’un indici esperançador del que pot venir en pocs anys, amb biomasses de peixos iguals o superiors a les de la reserva marina de l’illa del Toro.