El cant de la Sibil·la consolida l'arrelament cultural com a «tradició estable»

Segons ha indicat el Consell, la incorporació en el 2010 del cant medieval dins de la llista es va traduir en una «gran efervescència d'activitats».

L'informe de seguiment inclou una anàlisi de totes aquelles activitats culturals que s'han realitzat al voltant del cant de Sibil·la, dins i fora de Mallorca, des de gener del 2014 a desembre del 2015 i també analitza els aspectes socials d'aquest cant.

L'autor de l'informe ha destacat que «per primera vegada hi ha sibil·les que aprenen el cant per vídeos penjats en Internet i no de la manera tradicional, de viva veu».

Altres aspectes destacables, segons Vicens, tenen a veure amb la fidelització d'algunes sibil·les al llarg dels anys i el gran pes que tenen els diferents elements rituals que formen part del cant -el vestit, l'espasa, la música-.

Quant al mapa sonor, la versió d'Antoni Noguera continua sent el més utilitzat, seguida de la de Bartomeu Torres i les versions pròpies de Campos, Felanitx i Petra, a les quals s'hauria d'afegir la versió que es canta des de fa uns anys a Alcúdia, que reprodueix el model de Felanitx.

A escala social, l'informe destaca la consolidació de la consciència col·lectiva entorn de la Sibil·la que «continua sent una tradició molt estable i que té ramificacions que generen cultura en l'àmbit d'imaginari col·lectiu i d'identitat», ha destacat Vicens.

Per la seva banda, el conseller insular de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles, ha agraït «la feina que fan totes aquelles persones que mantenen l’existència de la Sibil·la».