Tomeu Penya: «Néixer i viure a Mallorca ja és triomfar a la vida»

Ets optimista malgrat tot el que hem passat amb la crisi?

Després del que ha passat fa poc temps, sembla una mica estrany, però jo crec que les persones de qualsevol època, hem de ser optimistes perquè és l’únic que ens queda. Cadascú ha de fer feina amb les seves pròpies armes (la meva és la música). Hem de transmetre una mica d’optimisme perquè sinó ens podem penjar d’un arbre. El que cal és donar una mica d’alegria a la vida.

Qualsevol que escolti les lletres diria que estàs enamorat?

Estic enamorat, estic enamorat més que mai. Fins i tot ha arribat el moment d’una aliança. D'una firma. Si perquè quan arribes a una certa edat…

Això va de veres…

Sí, sembla que sí… quan arribes a una certa edat, després d’estar rodejat de tanta i tanta de gent, a vegades arribes a ca teva i et trobes sol, en el sentit sentimental. És per això que hem decidit casar-nos.

Idò, enhorabona!

Gràcies.

Podríem dir que vius una segona joventut?

Sí… en tots els aspectes de la meva vida. Fa uns deu anys, després del que vaig tenir a una corda vocal, que en vaig sortir molt bé, la meva vida va fer un gran canvi. El meu esperit ha estat músic i compositor tota la vida, però he pogut tornar a gaudir del natural, el de cada dia, com pot ser la pluja, el sol, el vent, les amistats, els veïnats. He tornat jove, tenc una altra joventut. Quan un ha estat a les portes de l’altre part, quan torna, té una segona joventut. Estic molt conforme, amb tot el què sé. Només deman una cosa a la vida: no ser més del que som, sinó ser igual. Per ser igual, musicalment parlant, he de fer tres vegades més de feina que un altre artista. He de fer molta, molta feina, perquè sinó et passen per sobre i et tapen. Els joves d’avui dia són molt i molt bons.

Entre tot això que dius que has fet, hi ha 28 discs. Quan mires enrere i veus la trajectòria global de l’obra, ets sents satisfet?

Estic súper satisfet, de l’única cosa del que no estic satisfet és que jo mateix no tenc cap col·lecció de discs (rialles) i sobretot de vinil.

Tornant al disc que presentes ara, aquest ‘Optimista’, podríem parlar d’un disc autobiogràfic. Ens contes algunes de les teves aventures i algunes de les teves vivències.

Sí, tots són autobiogràfics. I aquí he començat a escriure cançons de diferents estils, gràcies als 15 anys d’orquestra durant els quals vaig aprendre tota classe d’estils.

Aquest disc és molt heterogeni quant a estils musicals. Hi trobam balades, reggae, música verbenera, rumba, havanera…

Sense voler m’ha sortit així. Una de les coses més importants és que he tornat a les meves arrels, a la guitarra clàssica. Si s’escolta bé, es veurà que hi ha guitarres clàssiques. Vaig començar a tocar-la quan tenia 12 o 13 anys. Aquí ho torn a posar en pràctica i em dóna un resultat excel·lent. Mirau si em dóna un bon resultat, almenys per a les meves orelles, que faig comptes seguir aquesta línia en propers discs.

Fins ara el disc s’ha distribuït amb el diari Ultima Hora, és una experiència que ha resultat positiva?

Sí, ha estat molt positiva. Ara bé, d’aquestes coses només puc dir que no n’estic molt assabentat, però les notícies que tenc és que ha estat molt positiu.

Una de les cançons més ‘brusqueres’ és la titulada ‘Bòtil’... hem pogut veure un vídeo on la cantes amb la teva filla...

Sí és ‘brusquera’ de d’alt a baix. El vídeo va ser idea de la meva filla. Sé que les coses improvisades, de mil, en pot sortir només una de bona. No crec amb la improvisació, les coses, a mi, m’agrada estudiar-les ben estudiades. Però aquesta improvisació va ser aquella ametlla que cau de punta i queda de punta.

Aquest disc també tendrà una part de gira de directe, com serà?

Fins ara cada setmana tenc concerts a Catalunya o aquí. Normalment a l’hivern és al Principat. Vaig amb banda quan és una revetla gran. Però a l’hivern faig teatres, me'n vaig amb en Simó que és el cantant de Geminis. És una manera de ser més familiar amb el públic, els hi deix que em demanin cançons, faig intercanvis de preguntes, que si català, que si mallorquí, que si la independència... i és clar, acabam com una família.

Cara a l’estiu sí que faràs un format més gran, tipus revetla i amb banda?

Sí, a l’estiu, sobretot a les Balears, duc dos tràilers, molts d’homes. Amb l’equip gran i bo, pas molt de gust. A més, amb els Geminis (que ja ens coneixem de fa 30 anys), feim una altra cosa.

A vegades hi ha grups i cantautors, que tenen ja una trajectòria consolidada, que acaben sempre repetint el mateix disc. En el teu cas però, aquest disc és una nova sacsejada, com si fos un primer disc.

Ja ho he dit abans, en aquest disc he procurat pensar-ho molt bé. No estic mai conforme. Gràcies a això encara estic allà on estic. Amb aquest disc sense voler m’ha sortit l’escola. L’escola que jo vaig fer a Copenhague, recordant aquells anys d’hotel de Cala Millor, s’Illot, Cala Rajada. D’aquestes experiències em va sortir la vena d’aquests estils musicals. Perquè els de la nostra generació Joan Bibiloni, Rafel Aguiló, Jimmy Amengual, Pep Portell.. Només fèiem una cosa: assajar, assajar, assajar i actuar. I varem aprendre Soul, Rock and Roll, Xaxaxà, etc; estils que ara he aplicat.

Composes al mateix temps música i lletra?

Acostum a començar amb la música, amb la melodia, amb l’harmonia. Llavors cerc un punt de partida per fer una lletra correcta. Aquest punt de partida pot ésser el que ha passat a un amic meu, pot ser que estigui molt alegre, pot ser que estigui una mica trist, que, per cert, si estic una mica trist, començ una mica tristoi però acab amb ‘catxondeo a tope', perquè som així. I les lletres és el que du realment més feina, però jo tenc un secret que és posar-me dins la pell dels altres. Quan començ a escriure una lletra i la cant, estic dins la pell dels que m’escolten. Estic tant convençut que el que a mi em passa, interessa poc. Penso que el que realment interessa és el que passa a qui m’escolta

Segurament per això ara ens proposes aquest optimisme, perquè duim massa anys de crisi i de depressió, inseguretat...

Jo pens amb el que li pot passar a aquell veïnat, a aquella persona, aquell país, aquell altre; sempre amb optimisme perquè no cal cantar els teus problemes a les persones que en tenen més que tu. Em pos a la pell dels altres i aquí faig les cançons.

Com veus l’estat actual de la música, de la música més propera, a Mallorca, en l’àmbit de la llengua catalana.

En aquests moments el meu punt de vista és que estam molt malament. El panorama està molt malament d’ençà que es varen retirar Antònia Font. També era un gran seguidor d’Anegats, La Musicalité... Som molt mallorquinista.

Els mateixos Fora des Sembrat…

Exacte. Però no poden sortir. No pots sobreviure amb la música. Gràcies a Déu, jo som un cas molt especial, i sempre don gràcies a Déu i gràcies a la feina.

En canvi talent n’hi ha…

Talent a les Balears, musicals i esportius, el millor d’Europa. Ja no parl de Catalunya o Espanya. Al Principat a cada cap de cantó hi ha talent, però tampoc no tenen possibilitat de sortir. Però a Balears hi ha tant de talent que és una llàstima que es perdi per falta d’oportunitats per poder sortir.

Els mitjans de comunicació ho haurien de mostrar més…

Estic convençut, no sé qui ho hauria de fer, però cal mostrar molt més els genis que hi ha a les nostres illes, tant de l’esport, com musicals, com poetes o escriptors. La majoria queden estancats aquí perquè estic molt convençut que molts pensen que triomfar a la vida és viure a Mallorca. Per una part haver nascut i viscut dins Mallorca és triomfar a la vida. Però l’ambició dels artistes és anar una mica més enfora, però no hi ha possibilitats perquè no es pot viure de l’art.

Oer acabar, Tomeu, com hem d'escoltar aquest 'Optimista'?

Es pot escoltar de dues maneres, hi ha unes cançons excel·lents per escoltar amb la persona que estimes i les altres per fer bulla, festa i oblidar-se una mica dels problemes.