Tot i el balanç positiu de la gestió que ha fet al llarg de la legislatura el govern de José Ramón Bauzá, són moltes les herències negatives que aquest ha deixat. Avui fem repàs d’alguns dels aspectes d’aquesta herència.

Educació

El sector educatiu ha estat al llarg d’aquesta legislatura un dels sectors que s’ha vist més afectat per les polítiques del govern de Bauzá. TIL, lliure elecció de llengua, retallades i la manca de diàleg amb el sector han marcat els darrers cursos i la legislatura dels populars.

Una de les primeres mesures que va aplicar Bauzá en arribar a la presidència va ser el Decret llei 5/2012 de mesures urgents en matèria de personal i administració per a la reducció del dèficit públic de les Illes Balears i d’altres institucions públiques. Aquest decret, entre d’altres, suspenia els complements per tutories, caps de departament i sexennis, així com les ajudes a les famílies amb menors i amb familiars amb discapacitat; deixà als interins sense cobrar l’estiu; augmentaren les hores lectives i les ràtios; establiren que les substitucions es farien efectives a partir dels 30 dies i les baixes no es remuneraven i es liquidaven els consells escolars.

L’altra gran projecte, i el més controvertit i polèmic, del Govern pel que fa a educació va ser l’aprovació del decret TIL. Un decret que obligava als centres a impartir, equitativament, les hores de classe en català, castellà i anglès. L’aprovació d’aquest decret va dur a la comunitat educativa a convocar una vaga indefinida a principi del curs 2013-2014 que va paralitzar els centres durant tres setmanes i va treure al carrer més de 100.000 persones en una manifestació històrica a les Balears. Aquest decret va ser suspès pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), reaprovat com a Decret Llei pel Govern i, finalment, tornat a tombar pel TSJIB.

Funció pública

El 16 de març de 2012 el govern de Bauzá aprovava el projecte de llei de la funció pública. El català, per tant, deixava de ser un requisit per accedir o promocionar en la funció pública i passava a ser només un mèrit en les proves. S'acabava, per tant, amb l'obligació legal de fer servir el català per part de les administracions, dels governants i dels funcionaris. La llei també afectava altres qüestions, com els topònims, perquè modificava la Llei de normalització perquè poguessin tenir també la forma castellana com a oficial, sempre conjuntament amb la catalana. Tots els partits de l’oposició han assegurat, al llarg d’aquesta legislatura, que, en cas de governar, aquesta llei seria derogada.

Llei de símbols

És la llei que alguns polítics, com el socialista Toni Diéguez, van definir com «una de les més infames que s’han fet». La llei va sorgir davant l’onada de llaços quatribarrats que hi havia penjats a les façanes de centres d’ensenyament d’arreu de les illes motivats pel rebuig que va generar la política lingüística de l’executiu autonòmic. La llei es va aprovar el desembre de 2013 i no es va arribar a aplicar mai, cosa que segons molts analistes demostra que la seva intenció era bàsicament intimidatòria. No només no s’ha obert cap expedient per vulneració de la llei, sinó que el Govern és un dels primers que la va incomplir perquè no va col·locar les plaques identificatives amb el logotip de Govern de les Illes Balears a tots els edificis on es desenvolupaven serveis públics propis de la Comunitat Autònoma, norma que establia el mateix text de la llei. La derogació d'aquesta llei és un dels clams més forts als quals haurà de donar resposta el futur Govern balear.

Endeutament

Una de les pitjors herències que deixa el govern presidit per José Ramón Bauzá és la del deute. Al llarg d’aquesta legislatura els populars han fet gala de la recuperació econòmica i del sanejament dels comptes. Malgrat això, i segons han denunciat tots els partits de l’oposició, l’endeutament de les Illes Balears és, avui en dia de més de 8.200 milions d’euros. Un deute que, sense dubte, serà un dels grans llastres pel govern entrant.

Palau de Congressos

Un dels escàndols més grans dels darrers capítols escrits sobre el Palau de Congressos ha estat l’adjudicació del complex a l’hotelera Barceló. El problema venia de temps enrere, quan a la legislatura passada Barceló es va retirar del projecte a mitjan construcció de l'obra. Posteriorment, l'empresa es va presentar al concurs d’adjudicació de fa uns mesos i el va guanyar. L’opinió pública es va indignar, però no va ser el Govern de Bauzá qui li va prendre el concurs, va ser l’ajuntament de Palma el que va paralitzar l’adjudicació després d’una denúncia presentada per MÉS on es detallava que l'informe municipal de valoració sobre l'hotel annex del palau estava caducat i era incomplet. Ara doncs, amb el futur del complex firal penjant d’un fil cal saber si el nou executiu autonòmic i municipal convocarà un nou concurs o no.

Conflicte amb els petits i mitjans comerciants

Una de les grans queixes que ha registrat l’executiu de José Ramón Bauzá es deriva del conflicte entre les petites i mitjanes empreses i el Govern. Segons els petits empresaris, el partit popular ha afavorit els interessos de les grans empreses, entre els quals es troben, òbviament, els gran hotelers. Per aquest motiu, les patronals del petit comerç han demanat en reiterades ocasions una moratòria de grans superfícies que no ha arribat mai i que serà un dels debats que hauran d’assumir els nous integrants del govern autonòmic. L’altre gran crítica que han rebut per part de gran part de la societat civil i de formacions polítiques diverses han estat les acusacions d’haver fet lleis a la carta de les grans patronals FEHM i CAEB. N’és un exemple clar la Llei de turisme, que il·legalitza el lloguer de pisos i apartaments particulars com allotjaments turístics. Serà responsabilitat del nou Govern decidir què fer amb aquesta normativa.

Llei General Turística

La normativa, aprovada en solitari pel PP durant el mes de juliol de 2012, regula la reconversió dels establiments turístics obsolets en altres usos no turístics i fomenta la rehabilitació d'edificis i la reconversió i permet que les possessions ubicades a qualsevol terra es destinin a turisme rural «amb l'objectiu de recuperar patrimoni i diversitat d'oferta».

Segons ha denunciat des del principi tant l’oposició, com el GOB i d’altres entitats ecologistes la Llei General Turística subordina la planificació territorial a l'interès turístic, possibilita dispenses de compliment de paràmetres urbanístics adjudicats de forma arbitrària sota la figura de l'interès turístic i autònòmic, desregula les autoritzacions sobre activitats turístiques i usos del sòl, legalitza «fòssils» urbanístics, exonerant-los del compliment de la norma, obre el sòl rústic (fins i tot el protegit) als negocis turístics sense cap tipus de control ni urbanístic ni ambiental i possibilita canvis d'ús propiciant una nova via a l’especulació financero-immobiliària.

Espais naturals

L’increment del grau de sensibilització ambiental de la nostra societat al llarg de les últimes dècades ha promogut la preservació d’una part important dels espais naturals més rellevants, dotant-los de diferents figures i nivells de protecció. Tot i això, la gestió que es du a terme en aquests espais no sempre és la més adequada per garantir la seva conservació, i es fa necessari vetllar-los continuadament per tal de proposar mesures o fins i tot denunciar amenaces, per la via de la difusió pública, les gestions personals i la participació en els organismes consultius dels diferents espais.

D’altra banda, una part rellevant de la biodiversitat de les Balears i dels espais naturals més valuosos segueixen encara sense el nivell de protecció que es mereixen. Per això cal impulsar la seva declaració com espais naturals protegits, procurant que la seva base normativa sigui adequada i suficient. En altres casos, ens podem trobar amb l’existència de projectes o activitats que amenacen la conservació d’aquests espais, cosa que comportarà la nostra actuació de defensa utilitzant tots els mecanismes jurídics i de sensibilització social al nostre abast.

Parcs naturals/IBANAT

L’altre gran xacra que arrossega Mallorca per les retallades de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient és la gestió dels espais naturals. L’any 2012 es van acomiadar 22 persones d’Espais de Natura Balear (l’ens encarregat de gestionar i mantenir els Parcs Naturals com, per exemple, el de l’Albufera). Això va suposar una reducció del 25% de la plantilla. Si hi sumam que l’empresa pública ja disposava de recursos escassos per fer la feina i que, a més, va haver d’assumir posteriorment la gestió de més espais (Cabrera, Serra de Tramuntana o Son Real), es fa palès que és un model totalment insuficient per a mantenir en condicions aquests paratges. De fet, el pressupost ha davallat un 80% en la passada legislatura. A més, des de fa uns anys, Espais de Natura s’ha integrat a l’IBANAT i a l’estiu, 40 tècnics dels parcs naturals han d’abandonar els seus llocs de feina per a incorporar-se al dispositiu d’extinció d’incendis (tasca que abans desenvolupava personal contractat específicament per això). A més, no s’ha cobert cap tipus de baixa, excedència ni jubilació. Justament la Conselleria argumenta que a l’IBANAT no s’ha suprimit cap lloc de feina que intervingui directament en l’extinció d’incendis, però el que s’ha de tenir en compte és que sí que s’han suprimit altres feines de prevenció i planificació que són gairebé més importants que l’extinció en si.