La Constitució espanyola fa referència al «fet insular» com un conjunt de factors que provoquen desequilibris i que s’han de compensar perquè l’Estat garanteixi la realització efectiva del principi de solidaritat. Tot i que la Constitució espanyola s’aprovà el 1978, fins al 1998 el Congrés no aprovà la Llei de règim especial balear. En aquesta mateixa Llei s’especifica que la condició d’insularitat genera un conjunt de desavantatges que han de ser corregits i compensats.
MÉS per Mallorca recorda que aquesta llei afecta el transport, les comunicacions i les condicions d’abastament de les matèries primeres, i que tot això provoca «un considerable increment del cost de les activitats productives realitzades a les Illes Balears».
Recentment s’ha presentat un estudi elaborat per la UIB (per un equip de de professors d’Economia, liderats pel doctor Joan Rosselló) que ha quantificat en 8.507 milions d’euros el costs inherents associats a les importacions i exportacions derivats de la insularitat.
Les Balears incrementarien el seu PIB en un 35% si no estiguessin separades de la Península per la mar
La insularitat provoca que exportem un 94% menys que la resta de l’Estat i que importem un 52% menys. El cost d’insularitat actua com un aranzel duaner, que limita les exportacions i les importacions. Per això, des de MÉS asseguren que «a la pràctica, les aplicacions concretes del REB són pràcticament nul·les».
MÉS per Mallorca assegura que només pactarà «amb aquells partits que respectin en el Congrés el desenvolupament del REB». En concret, i seguint les recomanacions del mateix estudi, cal anar gradualment a una situació en què s’incrementi el finançament i la solidaritat per compensar el cost d’insularitat.
Alguns dels exemples que posa la formació ecosobiranista són:
- El cost de la insularitat real de tots els passatgers que viatgen a les Illes en avió és de 335 M. L’Estat només dóna una subvenció de 85 M.
- El cost de la insularitat real de tots els passatgers que viatgen a les Illes en vaixell és de 51M. L’Estat només dóna una subvenció de 13 M.
- L’increment del cost de vida per a tots els balears, pel fet de viure en una illa és de 877 M. (Avui, només els funcionaris a les Balears reben un plus econòmic pel major cost de vida.)
Haurien de fer un estudi dels vots que podrien tenir a les Generals, tots sols amb coalicció amb altres partits nacionalistes, perque és molt important un escó vertaderament balear (autèntic, és clar). Recordem la feinassa que va fer Pere Sampol a Madrid, i això que només era al Senat que és un òrgan molt limitat.