Més d'una quarta part dels habitants de les Illes no sap parlar català. Aquesta dada s'amplia fins a una cinquena part de la població de Catalunya, i en canvi, quatre de cada deu persones desconeixen la llengua pròpia al País Valencià, segons ha fet públic avui l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Tanmateix, l'informe de l'ens científic referit a l'any 2011 descriu que un 70,7 % de la població dels territoris de llengua catalana declara que sap parlar català (9.856.000 persones), el 91,3 % l'entén (12.728.00 persones) i el 50,3 % afirma, per primera vegada, que el sap escriure (7.005.000 persones).
Un dels punts que es destaquen a l'estudi és que el nivell de coneixement i ús de la llengua als diferents territoris és molt heterogeni. A més, els retrocessos a partir del 2011 pel que fa al procés de normalització lingüística i en la protecció jurídica del català en condicionen negativament l'evolució, segons afirma l'Institut.
Aquestes dades estan recollides en l'Informe sobre la situació de la llengua catalana 2011, elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l'IEC, per encàrrec de l'Observatori de la Llengua Catalana, en què s'apunta que, «malgrat la vitalitat de la llengua catalana, multitud de dinàmiques dificulten la recuperació de la seva centralitat i, en alguns casos, es tradueixen en mancances greus per a mantenir-la».
Els autors de l'Informe valoren que «en un context demolingüístic extraordinàriament heterogeni, alguns territoris fan encendre totes les alarmes». Aquest és el cas, per exemple, de les Pitiüses, l'indret de les Illes on s'ha descrit un major dèficit de competència lingüística.
Un context de canvi
La dinàmica sociolingüística és divergent als diferents territoris de la comunitat lingüística catalana, però el que comparteixen, indica l'estudi, «és un comportament presidit per canvis substancials, que trenquen una dinàmica política més favorable a la normalització de la llengua catalana».
Mentre que a Catalunya el nou govern autonòmic garanteix la continuïtat d'una política institucional favorable al català, la conjuntura política a les Illes i la comunitat aragonesa i el manteniment del Partit Popular al Govern del País Valencià -juntament amb la majoria absoluta d'aquest partit a les eleccions estatals- «no és el millor dels escenaris per a la millora de la llengua catalana en el seu ecosistema històric», afirma l'Institut.
@Bar Manolo: idò si hem de parlar d'utilitat de llengües, els castellanoparlants parlen una llengua fonèticament tan pobra (5 vocals només, qualsevol idioma en té més!) que els fa inútils a l'hora d'aprendre altres idiomes, i a les xifres històriques me remet: parlen un anglès patètic la majoria d'ells. I pareix ser que la seva llengua, salvant honroses excepcions, els fa tan estrets de mires com ho són de pronúncia d'altres idiomes. I així els hi va el país. I a damunt volen donar lliçons? Crec que es dediquen a trepitjar perquè tenen un complexe d'inferioritat tan fort que si no trepitgen no estan contents. En realitat fan pena, tan ignorants (repetesc, salvant honroses excepcions, que per sort n'hi ha)