Més d'una quarta part dels habitants de les Illes no sap parlar català. Aquesta dada s'amplia fins a una cinquena part de la població de Catalunya, i en canvi, quatre de cada deu persones desconeixen la llengua pròpia al País Valencià, segons ha fet públic avui l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Tanmateix, l'informe de l'ens científic referit a l'any 2011 descriu que un 70,7 % de la població dels territoris de llengua catalana declara que sap parlar català (9.856.000 persones), el 91,3 % l'entén (12.728.00 persones) i el 50,3 % afirma, per primera vegada, que el sap escriure (7.005.000 persones).
Un dels punts que es destaquen a l'estudi és que el nivell de coneixement i ús de la llengua als diferents territoris és molt heterogeni. A més, els retrocessos a partir del 2011 pel que fa al procés de normalització lingüística i en la protecció jurídica del català en condicionen negativament l'evolució, segons afirma l'Institut.
Aquestes dades estan recollides en l'Informe sobre la situació de la llengua catalana 2011, elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l'IEC, per encàrrec de l'Observatori de la Llengua Catalana, en què s'apunta que, «malgrat la vitalitat de la llengua catalana, multitud de dinàmiques dificulten la recuperació de la seva centralitat i, en alguns casos, es tradueixen en mancances greus per a mantenir-la».
Els autors de l'Informe valoren que «en un context demolingüístic extraordinàriament heterogeni, alguns territoris fan encendre totes les alarmes». Aquest és el cas, per exemple, de les Pitiüses, l'indret de les Illes on s'ha descrit un major dèficit de competència lingüística.
Un context de canvi
La dinàmica sociolingüística és divergent als diferents territoris de la comunitat lingüística catalana, però el que comparteixen, indica l'estudi, «és un comportament presidit per canvis substancials, que trenquen una dinàmica política més favorable a la normalització de la llengua catalana».
Mentre que a Catalunya el nou govern autonòmic garanteix la continuïtat d'una política institucional favorable al català, la conjuntura política a les Illes i la comunitat aragonesa i el manteniment del Partit Popular al Govern del País Valencià -juntament amb la majoria absoluta d'aquest partit a les eleccions estatals- «no és el millor dels escenaris per a la millora de la llengua catalana en el seu ecosistema històric», afirma l'Institut.
47 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@Bar Manolo: idò si hem de parlar d'utilitat de llengües, els castellanoparlants parlen una llengua fonèticament tan pobra (5 vocals només, qualsevol idioma en té més!) que els fa inútils a l'hora d'aprendre altres idiomes, i a les xifres històriques me remet: parlen un anglès patètic la majoria d'ells. I pareix ser que la seva llengua, salvant honroses excepcions, els fa tan estrets de mires com ho són de pronúncia d'altres idiomes. I així els hi va el país. I a damunt volen donar lliçons? Crec que es dediquen a trepitjar perquè tenen un complexe d'inferioritat tan fort que si no trepitgen no estan contents. En realitat fan pena, tan ignorants (repetesc, salvant honroses excepcions, que per sort n'hi ha)
Aquesta si que és la realitat i no la pardalada de'n Bosch dient que hi ha nins que no entenen castellà. I així és com els nostres drets es veuen trepitjats perquè si no ens entenen, com podem exercir el nostre dret de viure en català? Ah, però a aquests fatxes els és ben igual trepitjar els nostres drets i llibertats, només se'n recorden de la llibertat quan és la seva, a costa de trepitjar la de qui sigui. Al monolinguisme castellà li diuen llibertat i es pensen que els nostres drets són de segona, i en Bosch i companyia també. Manada de betzols nazis!
@trepitjat Uffffff, si.....imagina que la teva familia i els seus amics deixen d´anar d´hotels per Mallorca.....s´enfonsa el turisme a Balears.
Es muy significativo ver a los nazis catalanistas aplaudiendo como focas la propuesta de meter a esa cuarta parte de nuestra población en cámaras de gas. Es lo que tienen los nazis, que siempre acaban enseñando la patita.
I do si la resta el parla... ja n'hi ha. I potser de la mica més de la quarta part l'entenen... ja n'hi ha. Ara i sempre l'escola en català!
Tolo, tú el que crec que no entens, es el fet tant senzill com que el català es la llengua pròpia d'aquesta terra; punt i final.
TOLO, Ido per es teu be, procura no pedre sa teva feina, no fos cosa que t'haguessis de posar a estudiar catala. Jo per sa meva part t' assegur que si hagues de canviar de feina no tendria aquest problema, pero bono tu sabras lo que te conve.
Per ventura als de RH de les cadenes hoteleres els convé saber que la nostra família -i no som els únics- tornam als hotels on ens han tractat bé. Per començar, on ens contesten en la mateixa llengua que els parlam.
Tolo, potser ets un candidat ideal per allò que proposa el teu paisà Rafa.
Masia masia A lo mejor soy del departamento de RR HH de una cadena hotelera y se lo que pedimos al contratar. Lo del trabajito provinciano lo dejo para ti.