Balears ha rebut 24 banderes negres i 47 punts negres per la degradació de les seves costes a l'informe "Banderes Negres 2009. La crisi, una oportunitat per a la costa", elaborat per l'organització Ecologistes en Acció.

Els ecologistes han presentat avui aquest informe en el qual exigeixen que s'aprofiti la crisi per reorientar les polítiques ambientals i socioeconòmiques de la costa.

L'informe atorga 311 banderes negres a tota Espanya a zones amb degradació ambiental alta i amb greus amenaces sobre els seus ecosistemes, així com 392 punts negres a llocs amb impactes petits o puntuals que agreugen la situació.

Entre les zones que han rebut una bandera negra a les Balears destaca el projecte d'ampliació del Port de Palma, al que qualifiquen de "totalment insostenible" amb els recursos de l'illa.

També les han rebut els projectes de construcció del camp de golf de Son Claret a Calvià (en una àrea catalogada com Àrea Rural d'Interés Paisatgístic) i la zona de Cala Vinyes, on l'hotel Barceló va fer una àmplia reforma envaint domini públic marítim terrestre.

Altres zones a les que Ecologistes en Acció han posat la bandera negra a Mallorca són l'ampliació del Port del Toro (Port Adriano); la urbanització de Ses Covetes i el camp de golf de Son Baco a Campos; la degradació del sistema de dunes de l'Arenal; les depuradores de Campos, Sa Rapita i Portocolom; o la salinització i contaminació dels aqüífers de Felanitx, entre d'altres.

A Eivissa destaquen la concedida a l'ampliació del Port, l'abocament d'aigües fecals a Ses Feixes o la depuradora, entre altres zones.

A Menorca, han obtingut la bandera negra la depuradora de Galdana, la de Cala Porter, les de Ciutadella Nord i Sud, així com la de Maó.

A Formentera l'han rebut l'ampliació del Port de la Savina i el Parc Solar de Cala Saona, entre d'altres.

Per evitar el progressiu desgast de les costes balears, els ecologistes proposen que es faci una moratòria al litoral referent a la construcció de noves urbanitzacions i ports esportius i que es millori la capacitat de les depuradores, dotant-les de tractament terciari i reutilització de les aigües residuals.

També s'insta a evitar la neteja mecànica i retirada de banc de posidònia dels sistemes de dunes i platges, a ampliar la protecció de les zones d'elevat interès ecològic i a disminuir les places hoteleres existents, alhora que es reorienti el mercat a un turisme de qualitat respectuós amb la naturalesa.

En el rànquing de banderes negres per comunitats Galícia i Andalusia són les autonomies amb més quantitat, encara que totes han registrat un increment considerable d'aquestes distincions respecte a l'any passat.

Malgrat que el sector urbanístic, "principal motor de desnaturalització de la costa", ha sofert una desacceleració per la crisi, les nombroses banderes negres concedides demostren que els projectes estan molt per sobre de la capacitat de càrrega del litoral.

L'informe assenyala que les comunitats que ja estan saturades d'infraestructures continuen amb les mateixes polítiques, com per exemple el Pla de Ports de Catalunya, que preveu la instal·lació de 7.500 nous amarratges, o els onze camps de golf previstos a les Balears.

El responsable de Costes d'Ecologistes en Acció, Jorge Saez, ha assegurat que només queden tres o quatre punts a la costa en els quals es pot practicar un turisme sostenible, entre els quals es troben alguns trams de la costa de Menorca i el Parc Nacional de Cabrera.