La jove forja balear

Tot i que, ells i elles, encara no són comerciants. Francisca, Neus i Adrián, de 24, 22 i 25 anys respectivament, són estudiants de l’Escola Superior de Disseny i mostren amb orgull el projecte de final d’estudis, que presentaren coincidint amb la celebració de Sant Joan.

Tots tres teniene curiositat per la forja, "tocar el foc", com diu Adrián Ruiz. "I ajudar a fer que la joieria no s’estanqui en allò més clàssic", afegeix Francisca Barceló. La creació d’aquesta jove dissenyadora passa per recrear la sensualitat de les pintures de Gustav Klimt.

"Un erotisme que es nota en la sinuositat de les peces, en la brillantor de la plata i en la seducció dels petits detalls".

Neus, en canvi, ha apostat per inspirar-se en els jardins japonesos. "La caiguda de l’aigua a les fonts, la lleugeresa i la simetria dels camins de pedra...", enumera Neus. I és que a ella, li agrada tot allò que tingui relació amb l’estètica japonesa. "I amb la seva manera de pensar, tot i que no sigui una freaky, eh?", matisa.

El tercer en discòrdia i únic al·lotet del grup, Adrián, ha agafat les espases com a leitmotiv. "És el símbol de poder més gran, molt més majestuós que la resta d’armes", descriu. Les seves peces han sortit igual. Formes poc arrodonides i més aviat llises. Ben forjades amb el martell, diu.

Ara bé, que la seva feina els fascini no vol dir que vagin, ni ells ni elles, recarregats de joies. "És com un forner que es cansa de menjar pa", diu Neus. "Idò, a nosaltres ens passa el mateix...". Adrián, rialler, tanca la frase. Tot i que el millor mostrador sigui el propi cos, no som arbres de Nadal!".