algo de nubes
  • Màx: 20.17°
  • Mín: 13.1°
20°

«A les Illes manquen 300 facultatius d'especialitats com cirurgia o metges de família»

Isidre Torres, sectretari del Sindicat Lliure de Metges, valora l'acord aconseguit amb la Conselleria de Salut

ANTONI OLIVER. Palma.

-És veritat que hi ha metges que poden guanyar fins a sis mil euros cada mes?

-En primer lloc s'ha de recordar que la nostra reivindicació no ha estat salarial, sinó d'hora de guàrdia. A algú, li va convenir dir això. El sou d'un metge és un sou base, complement de destí i triennis. El sou base és de 1.135 euros. La resta són complements, productivitat variable, fixa, exclusivitat i guàrdies i carrera professional. Estàvem cobrant molt per davall dels 28 euros, que és la mitjana per hora de guàrdia.

-Com es pot arribar a aquestes quantitats que semblen tan altes?

-Pot arribar a guanyar això a costa de fer més de set guàrdies al mes, de tenir el màxim nivell de carrera professional, i de tenir una gran productivitat. Un diputat del Consell cobra 370 euros hora, 1.500 euros per treballar quatre hores cada mes. Sense comentaris. Sempre ha interessat treure els que més guanyen, però el sou mitjà d'un metge entre 35 i 45 anys, amb tots aquests complements, no supera els 3.600 euros. És la meitat del que es paga a llocs com Portugal, i avui només Grècia hi està per sota. Hi ha metges d'Andalusia, Extremadura i Galícia que van a treballar a Portugal.

-Quan arriba el conflicte al punt més critic i com es resol?

-A meitat del conflicte el conseller Vicenç Tomàs ens va acusar de fer propostes no realistes. I a Madrid ens assabentam que s'han destinat vint milions d'eurios a la compra d'aparells informàtics. En aquell moment el problema dels metges es resolia amb quatre milions d'euros. És a dir que la Conselleria prioritzava qüestions materials, com és la informàtica, en lloc del recurs humà. I un recurs humà qualificat. Aquest va ser un punt d'inflexió que va encrespar ànims. Això va fer que la vaga es radicalitzàs. A una de les negociacions la Conselleria va elevar fins a set milions d'euros la quantitat. Vàrem fer una concentració a la plaça d'Espanya i n'anunciàrem una altra pel proper dia catorze, que m'alegr molt que no tingui lloc.

-Es reprenen les negociacions?

-Arran d'aquesta segona convocatòria el conseller crida Mario Garcia Sanz, que és el nostre president, i li demana a veure si pot convocar una reunió entre jo i el director gerent d'Ib-Salut, Josep Pomar. I la Conselleria aportà més doblers. Els suficients per fer que el preu de les hores de guàrdia arribàs al nivell de Cantàbria, 23 euros l'hora, que els Metges Interns Residents cobrassin un euro més per hora de guàrdia i, en especial, que es fidelitzàs a Eivissa i Menorca els facultatius, aquesta va ser una de les claus que va girar favorablement la negociació.

-Com valorau l'acord? Va ser equilibrat?

-Els sindicats presenten un màxims i se sap que s'han de cedir. Llavors s'arribà a un acord i nosaltres, tractant-se d'un sector tan sensible com el de la Sanitat, estàvem obligats a arribar a un acord. Vàrem renunciar a la reotroactivitat l'1 de gener i l'acceptàrem l'1 de maig. Això va permetre ajustar el montant econòmic, fins a 8,4 milions d'euros i donar un marge a la Conselleria. I després d'aquesta reunió, finalment s'arribà a l'acord.

-Manquen metges a les Illes?

-Hi ha un estudi d'una consultoria que enmig del conflicte va fer públic que a les Illes Balears mancaven tres-cents metges. Són molts i el problema és que en mancaran més els propers anys. No hi ha llicenciats. Ja estam duent metges de països de l'est. Sabem el grau de formació i el mode de formació dels metges de la zona euro, però no com estan formats els dels paísos de l'est. Això ha de preocupar la Conselleria i els col·legis de Metges.

-Se suposa que són professionals homologats?

-Sí, des del moment en què se'ls ha contractat. Si estan homologats i són bons professionals benvinguts siguin. Però és un assumpte que s'ha de controlar molt bé.

-Quines especialitats manquen, traumatologia o pediatria?

-Diguem que aquestes són les mancances històriques. Tanmateix, ara s'hi han afegit anestesiologia, obstetrícia i ginecologia, cirurgia, cardiologia. I ara que hi ha hagut l'oferta MIR en àmbit estatal han quedat 235 places de metge de família sense cobrir. És una dada molt preocupant, perquè la medicina de família no atreu el metge jove. I és una especialitat important.

-Continuen mancant metges a oncologia?

-La consellera Aina Castillo, del Partit Popular, ja va tenir problemes en aquest sentit i l'actual responsable també. Les associacions de pacients es queixen perquè no es fidelitza els metges. I tenen molta raó. S'ha de pensar que un metge a la sanitat pública necessita, com a poc, dotze anys per entrar en el sistema laboral. Sis de carrera, quatre de Metge Resident i un parell d'any més abans no s'estabilitza a una plaça.

-Els metges del sistema privat guanyen encara menys?

-Hi ha de tot. Un metge en exercici privat, que treballa per asseguradores, pot ser que guanyi menys, però té el temps que necessita per pacient, té mes llibertat per exercir la professió, i a la medicina pública no sempre és així.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.