El ple del Parlament aprovà ahir per assentiment de tots els grups la presa en consideració de la proposició de llei d'actuacions urgents per obtenir sòl per a habitatges de protecció pública, consensuada entre tots ells el passat 16 d'abril i que substituí el projecte legislatiu que havia presentat inicialment el Govern.
L'acord, que significa que la llei s'aprovarà de manera definitiva en el ple del proper dia 6 de maig, implica que no s'atén l'exigència de l'Ajuntament de Palma de permetre que el seu municipi, per fer actuacions d'habitatge protegit, pugui superar el creixement que estableix el Pla Territorial de Mallorca. Cort defensa que té esgotat pràcticament aquest creixement, per la qual cosa no vol quedar condicionat per les actuacions que preveu la nova norma.
De fet, el projecte de llei original aprovat pel Govern preveia l'excepcionalitat de Palma en aquest sentit, precisament per aquesta situació. Però a l'hora d'arribar a un acord entre tots els grups parlamentaris per aprovar un text consensuat, el PP exigí que l'excepció es fes extensiva a tots els municipis -n'hi ha, on governa, que estan en la mateixa situació-, o que s'eliminàs la de Palma. El Bloc es negà a aplicar-la als altres i finalment no n'hi hagué per a Palma.
Així les coses, tot i que ahir hi hagué nombroses converses en el Parlament sobre aquesta qüestió, en què fins i tot participà el president Antich, el text s'aprovarà dimarts que ve tal com pactaren els grups parlamentaris el 16 d'abril per no rompre un altre pic el consens. No obstant això, s'admeté la legitimitat de l'Ajuntament de Palma per fer valer els seus interessos i alguns apuntaren que, si el seu plenari arriba a aprovar una proposta formal per fer-la arribar a la Cambra, podria ser un punt de partida per modificar la llei en un futur. El Bloc és el més reticent a superar les previsions de creixement del Pla Territorial.
Durant el debat d'ahir i a pesar de subratllar el consens assolit, la majoria de portaveus reconegué que la llei que s'aprovarà perdrà «eficàcia», especialment a Palma, respecte dels objectius plantejats inicialment pel departament de Jaume Carbonero. El PP defensà la seva postura de «no fer parts i quarts» amb Palma per mantenir la «cohesió territorial» entre els municipis, «i no només on governam».
