Damià Vidal Rodríguez, l'exdirector gerent de Bitel investigat pel Grup de Delinqüència Econòmica i la Fiscalia Anticorrupció per la presumpta sostracció d'una quantitat que podria assolir els 700.000 euros a aquesta empresa pública, serà presentat avui davant l'autoritat judicial, segons explicaren ahir fonts solvents. Vidal, que ja ha estat interrogat a les dependències de la Direcció Superior de Policia pel delicte que se li imputa, ho tornarà a ser segurament avui horabaixa pel jutge de guàrdia, que decretarà la seva llibertat o presó preventiva.
Les altres tres persones detingudes al costat de Vidal, de 49 anys, ja han quedat en llibertat amb càrrecs després d'una confessió profitosa i convincent pels investigadors. Una cinquena que també ha quedat en llibertat és S.R.G., que es presentà a la Prefectura en saber que era cercada. Es tracta d'un misser que també actuava de secretari del consell d'administració de Bitel i és el pare, alhora, d'un altre detingut, J.A.R.B.
El Codi Penal estableix una pena d'entre tres i sis anys per als delictes de malversació de cabals públics. L'article 432 tipifica que comet malversació «l'autoritat o funcionari públic que, amb ànim de lucre, sostragués o sostregui els cabals o efectes públics que tingui al seu càrrec per raó de les seves funcions».
Durant la passada legislatura l'empresa pública Bitel fou auditada per Ernst & Young i Fornés Salas i Associats, que no van descobrir les presumptes irregularitats que han denunciat els nous gestors. Malgrat que la quantitat presumptament defraudada és elevada, s'adverteix que aquest tipus d'auditories es limita a comprovar si els comptes es porten de manera correcta i no s'engana els accionistes.
El fet que Bitel fos una empresa «gran» i «pública» facilitava la «distracció» de quantitats modestes que, sumades al llarg del temps, poden resultar escandaloses. En no existir un interventor, el director gerent tenia amplis poders sobre la comptabilitat general de l'empresa. Tampoc no advertiren res els membres del consell d'administració, que en les seves escasses reunions anuals es degueren limitatar a aprovar els comptes i, potser, a informar-se dels projectes de la direcció i donar el vistiplau a qüestions financeres. Auditats els comptes, no tenien el perquè sospitar res.
El consell de Bitel durant la legislatura passada estava presidit pel conseller d'Hisenda Lluís Ramis d'Ayreflor, economista de professió. A la taula s'asseien també els representants de Sa Nostra, Emilio López Collado, i de Telefónica, Pedro Ortiz i Jesús Pérez, que l'octubre de 2006 abandonà la seva participació a Bitel.
Com a representants del Govern s'hi trobaven Mateo Martorell Sanz, membre de la Fundació Antoni Maura, vinculada al PP; María José Marco, advocada de la Comunitat; Encarnació Padilla, directora general de Tecnologia del Govern i esposa de Fernando Areal, antic gerent del PP i cunyat de Jaume Matas; José Corcoll, director general de Salut; Dolça García, membre de la fundació pública Ibit, i Rafel Pons Vidal, representant dels Serveis Ferroviaris.
