FRANCESC GOST. Manacor.

Pere Caldentey Gallardo (Manacor, 1962) és llicenciat en educació física i professor a l'IES d'Artà, a més de gerent de l'empresa Esquitxos i director de la piscina municipal de Manacor, una instal·lació ubicada a terrenys públics que fou finançada per l'empresa Esquitxos -l'Ajuntament va aportar un 10% de la inversió total- a canvi d'una concessió per a 30 anys, mitjançant un concurs públic. Una modalitat d'acord que avui, deu anys més tard, planteja seriosos interrogant per al concessionari.

- Per què vàreu optar per aquesta fórmula?

- En aquells moments vàrem pensar que la millor fórmula era arribar a un acord amb l'Ajuntament a l'hora de posar en marxa una instal·lació esportiva aquàtica com aquesta, per evitar una possible duplicitat en l'oferta i una competència entre ambdues parts que no hagués afavorit cap de les dues. La nostra aposta fou molt ambiciosa -va suposar per a l'empresa una inversió de 225 milions de pessetes-, però avui, deu anys més tard, hem de dir que la situació és molt distinta.

- En quin sentit és diferent?

- Fa deu anys només hi havia piscines cobertes a Palma, Inca i -amb la nostra- a Manacor; avui en canvi n'hi ha una vintena i altres vint en projecte. L'àrea d'influència de la piscina municipal de Manacor ha passat de tenir uns 100.000 habitants a aproximadament la meitat, amb la qual cosa han minvat molt els nostres potencials clients. Avui hi ha un excés de piscines cobertes a la nostra comunitat, algunes de les quals amb un costos clarament inasumibles, sobretot pel que fa al manteniment, que és on hi ha la despesa forta en unes instal·lacions com aquestes. Hem de tenir en compte que si l'aigua ha d'estar a 28 graus i n'han d'encalentir 700.000 litres per tenir la piscina en condicions, això és igualment aplicable a Palma o a Son Carrió; els costos són els mateixos.

- Podem parlar, per tant, de crisi en el sector?

- La situació pot començar ja a ésser delicada; de fet a determinats indrets ja ens trobam que empreses que gestionen piscines cobertes abandonen la concessió. El problema principal és que, en termes generals, els concessionaris privats d'aquest tipus d'instal·lacions tradicionalment hem estat mal vists, i els ajuntaments no es preocupen per si els costos que tenim són o no assumibles, això sembla que els interessa ben poc, quan en realitat aquestes empreses oferim un servei públic de qualitat i subjecte a uns riscs de tot tipus. Per tant, és fonamental que hi hagi un canvi en la idea que la gent té del concessionari d'instal·lacions esportives aquàtiques i que es reconegui el nostre paper com a col·laboradors actius de l'administració municipal en matèria esportiva.

- Com definiríeu el perfil del vostre usuari?

- Bàsicament és una persona nativa que vol aprendre a nedar per una qüestió de simple supervivència; de fet és impensable que, per exemple, un nin illenc de cinc anys no sàpiga nedar a una comunitat on hi ha 2.500 piscines d'ús públic, a part de les privades. Per una altra part tenim la gent gran, amb un concepte de forma física que implica moure's per donar vida als anys i no a l'inrevés. Finalment, entre els dos col·lectius hi ha un ventall d'usuaris que vénen per fer salut, per practicar esport o per ambdues coses.

- Com veis el futur del sector?

- Avui per avui és una incògnita. Si es compleixen les previsions i proliferen les piscines municipals per tot arreu, sense un pla de gestió ni un estudi de viabilitat que les avali, és inevitable que anem cap a un escenari totalment insostenible per al nostre sector. I si, a més, el preu del petroli continua pujant com fins ara, aleshores la situaciò encara serà pitjor, perquè a l'hora de climatitzar les piscines les energies renovables són, ara mateix, insuficients.