«L'objectiu dels professionals que treballam en les unitats de cures pal·liatives és controlar els símptomes dels malalts terminals i donar-los, a ells i a les seves famílies, tot el suport emocional necessari per fer front a la situació que es presenta al final de la vida». Amb aquestes paraules el doctor Joan Santamaria, responsable de la Unitat de Cures Pal·liatives de l'Hospital General de Palma, definí la tasca que desenvolupen aquests equips multidisciplinaris, que atenen pacients amb malaltia avançada i terminal, la gran majoria oncològics.

En l'actualitat, a l'Illa hi ha dues unitats específiques de pal·liatius, la del General i la de l'hospital Joan March, que depenen de l'empresa pública Gestió Sanitària de Mallorca (Gesma) i que gaudeixen de l'estreta col·laboració dels equips de suport d'atenció domiciliària d'Atenció Primària.

Aquests serveis són multidisciplinaris i hi participen infermeres, auxiliars, psicòlegs, metges, treballadors socials i fisioterapeutes. Segons Santamaria, «és el conjunt de totes les valoracions dels professionals de la unitat allò que ajuda a atendre les necessitats dels pacients i dels seus familiars».

El doctor reconegué que «es passen situacions molt doloroses», però aquestes contribueixen a «viure la vida d'una altra manera, apreciant-ne cada minut».

De fet, quan visites aquests serveis crida l'atenció l'ambient, que des de fora podria pensar-se que és trist i plorós, malgrat que la realitat és tot el contrari, perquè els professionals que hi treballen destil·len simpatia i un somriure sorprenent, la qual cosa agraeixen tant els malalts com les seves famílies.

«Aquí comproves que la carrera de medicina no et prepara per fer front als tractaments de processos terminals, perquè l'objectiu del metge és curar el pacient, però mai no t'expliquen què fer quan ja no s'hi pot fer res més», reflexionà Santamaria, alhora que afirmà que «la gent no pensa mai que s'ha de morir, però és inevitable, ningú no se n'escapa».

Per aquest motiu, quan un pacient arriba a una unitat de pal·liatius, l'atenció és física, emocional i espiritual, fet que facilita el control dels símptomes, l'adaptació a les pèrdues, però sempre intentant mantenir al màxim l'autonomia del pacient, «procurant la seva dignitat i evitant i pal·liant el patiment».

L'any passat passaren per aquestes dues unitats una mitjana de 700 pacients i en relació a les malalties que provocaren el seu ingrés, les més freqüents foren les neoplàsies malignes pulmonars i d'aparell digestiu, seguides de diferents tipus de càncer.

Santamaria indicà que de cada vegada augmenta més el nombre de pacients no oncològics que requereixen aquests serveis, sobretot en malalties cardiològiques, neurològiques i degeneratives. Com a exemple, el vint per cent dels usuaris d' aquestes dues unitats corresponien a aquest grup de malalts no oncològics.

Segons un estudi realitzat pels professionals d'aquests serveis, a l'Arxipèlag manquen més recursos sanitaris per a les cures pal·liatives i un pla específic que marqui els protocols a seguir.

La tasca realitzada durant els darrers anys per tots els treballadors de pal·liatius de Gesma ha estat reconeguda enguany amb el premi Ramon Llull .