El PSOE s'imposà diumenge a gairebé la meitat de les barriades de Palma. Fou directament el partit més votat a 37 dels 78 districtes. A la resta dels 41, guanyà el PP. Tot i que a Ciutat la victòria es decantà a favor de la dreta per una estreta diferència de 913 vots, cal tenir en compte el canvi de tendència política que s'està produint a la Capital. El 2004, el PSOE sols guanyà a 27 barris mentre que els conservadors quedaren com a segona força en només 26 i venceren a la resta de les 52 zones de Ciutat.
Així, diumenge, el mapa socialista a la capital arrabassà a la dreta el suport de 9 districtes que per tradició i en els comicis de fa quatre anys es decantaren pel PP: la Missió, el Sindicat, Son Espanyolet, Santa Catalina, Molinar, Establiments, Son Sardina, plaça de Toros i l'Olivera. En canvi, mantingué el seu lideratge com a primera força en els barris històrics del Jonquet, Son Peretó, Son Flor, la Vileta, Son Roca o Son Ximelis. Aquest darrer amb el percentatge de vots més elevat de tots els barris (el 66%). Així mateix, s'imposà a la zona dels Hostalets i Son Fortesa, al districte de Llevant (Soledat, Son Gotleu o Can Capes) i a la zona de l'Escorxador. Amb tot, els districtes on els socialistes experimentaren un augment més significatiu de vots foren al Secar de la Real, el Molinar o Establiments.
La dreta tan sols conservà l'hegemonia a la zona del cas antic de tradició conservadora (puig de Sant Pere, Jaume III, la Llotja, Sant jaume, Sant Nicolau, Cort, Monti Sion i la Calatrava), a Ponent (Sant Agustí, Cala Major, Portopí, la Bonanova, Gènova, el Terreno i Son Armadans) i el districte rural (el Pil·larí, Son ferriol, l'Aranjassa, Sant Jordi o la Casa Blanca). En canvi, el seu suport s'ha afeblit de manera considerable al Born, Sant Jaume, Son Xigala o Son Rapinya.
Amb aquest panorama, Palma reforça la tonalitat roja que en els darrers comicis generals ja havia començat a recuperar. Si es té en compte que fa 4 anys la capital fou el municipi on la diferència entre esquerra i dreta fou menor, ara, a les eleccions del 9-M quedà més palès el bipartidisme entre PSOE i PP. Els partits més minoritaris com EU-EV o l'experiment nacionalista d'Unitat acaren l'evidència que hauran de redefinir estratègies i lideratges que estimulin el vot perquè a Palma no quallaren. A la Ciutat hi ha projectes importants que han de menester del finançament estatal. Es dibuixa un escenari que, a priori, no hauria de causar problemes amb dos governs de la mateixa sensibilitat política.
