J.R. Palma

Un cop més, l'electorat illenc ha votat a unes eleccions generals en clau estatal. Aquesta és una dinàmica que es manté inalterable des de les primeres eleccions democràtiques del 1977. Mai no s'ha aconseguit un diputat no adscrit a la disciplina dels partits de Madrid. Una vegada més els missatges arribats de Madrid han pesat de manera decisiva i això fa que els resultats a les generals siguin tan diferents als de les autonòmiques. També, com sempre, el vot útil ha pesat decisivament. Aquests són els elements que han conformat el resultat final. Les televisions estatals tenen molt més pes que els missatges que arriben estrictament des de les Illes. Això determina la decisió final. Aquesta situació s'ha vist amb molta més claredat a Palma que a la Part Forana, on la bipolarització ha estat més que evident. També a Eivissa i a Menorca. Només a la Part Forana mallorquina s'ha experimentat una certa tendència al vot nacionalista i a frenar el bipartidisme. A més, en aquest aspecte pesen altres factors: un vot a Zapatero era reforçar l'autogovern progressista. Molts dels vots al PSOE eren per reforçar els drets adquirits per les Balears, que ara poden aspirar a un major finançament.