Diversos col·lectius i associacions musulmans han començat a treballar aquesta setmana per impulsar una plataforma conjunta sota la reivindicació comuna de construir un cementeri musulmà a Mallorca. La primera passa que volen fer a través d'aquesta nova plataforma, que encara no ha acabat d'estructurar-se, és reunir-se amb el president del Govern, Francesc Antich, a qui tenen pensat demanar una cita al llarg d'aquesta setmana per parlar del tema.
En principi, explicà ahir el president de l'Associació d'immigrants algerians a Balears, Noreddine Belmeddah, aquesta reunió només ha de servir per saber quina és la predisposició del Govern d'Antich pel que fa a la cessió de terrenys i a la construcció d'un cementeri musulmà a Mallorca. Belmeddah recordà que aquest cementeri no tindria per què estar a Ciutat, tot i que seria el més còmode i beneficiós per a la comunitat musulmana.
De fet, la regidora de Sanitat de Palma i presidenta de l'Empresa Funerària Municipal, Begoña Sánchez, confirmà ahir que s'està començant a treballar en aquest tema amb la regidoria d'Urbanisme, ja que en aquests moments a la ciutat no hi ha solars d'ús funerari lliures que puguin acollir la petició de la comunitat musulmana.Per això, Cort està estudiant la possibilitat de fer un canvi d'ús en algun terreny de propietat municipal o de negociar amb els propietaris de Bon Sosec, l'únic indret de Palma on hi ha solars d'ús funerari disponibles.
Segons Noreddine Belmeddah, la plataforma conjunta aviat estarà activa i també té intenció de reunir-se amb representants de la corporació municipal, per tal de valorar la possibilitat de construir el cementeri musulmà a la capital de Mallorca. A les Illes Balears hi viuen al voltant de 30.000 persones de religió i cultura musulmanes, el 90% de les quals està instal·lat a Mallorca. A més, entre 40 i 50 famílies mallorquines són també musulmanes. Per tant, tal com està la situació ara mateix, si es produís alguna defunció entre aquestes famílies, els seus cossos no podrien ser enterrats a Mallorca, però tampoc no podrien ser repatriats, perquè es tracta de persones que han nascut i crescut a l'Arxipèlag.
