QUIM TORRES. Palma.

Guillem López Casasnovas (Ciutadella, 1955) és catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra. Se'l considera un expert en finançament autonòmic i balances fiscals. Des de 2005 és conseller del Banc d'Espanya. Apunta els canvis que caldria fer al sistema de finançament perquè deixàs de perjudicar a Balears. Deixa clar que les seves valoracions polítiques no les fa en qualitat d'expert.

-Amb un dèficit fiscal del 16,9% del PIB té mèrit que l'economia balear creixi?
-Sí, però creix a un ritme més lent del que hi hauria amb unes condicions financeres més sanejades.

-Per què li ha tocat a Balears jugar aquest mal paper?
-Possiblement per l'apreciació històrica de comunitat benestant, per la situació perifèrica i per l'absència de partits nacionalistes forts. Per les tres coses.

-Amb nacionalistes a les Corts, es pot fer més força?
-El fet que no hi hagi un referent nacionalista de Balears al Parlament espanyol, encara que sigui un, deixa sense orientació l'actuació dels representants de les Illes en partits nacionalistes espanyols. Només que n'hi hagi un ja marca un referent, una orientació i el del partit nacionalista espanyol sap quins són els marges sobre els que haurà de justificar, quan torni a ca seva i parli amb el seu electorat, perquè s'ha desmarcat tant d'una posició que no estava supeditada a interessos més generals.

-Però quan surt algú que vol capgirar la situació, li diuen insolidari.
-Sí, però el fet que hi hagi algú que allà, amb veu pròpia, demostri que això és falaç, obliga als representants de les Illes que pertanyen a partits nacionalistes espanyols a posicionar-se.

-I...
-Però (interromp), aquestes preguntes són molt polítiques i d'això, en tinc una opinió com a ciutadà. No tinc cap coneixement més expert que el de qualsevol persona informada. No voldria utilitzar el fet que surti com a catedràtic d'economia per fer valer els meus judicis polítics. Voldria que quedàs recollit, perquè en els temes que treballo hi ha sempre la confluència entre l'economia i la política i intent sempre no confrondre papers.

-Queda clar. Parlem de finançament. Com hauria de ser el nou sistema per no perjudicar a les Balears?
-La cohesió social requereix sistemes d'anivellament entre territoris, perquè totes les comunitats puguin tenir un mateix accés als serveis públics essencials sempre que facin el mateix esforç fiscal. En aquest anivellament, la renda relativa no hi entra. No parlam de redistribució territorial, sinó d'anivellament de servei públic. L'anivellament de servei públic és per servei públic. La redistribució és bàsicament per renda privada, desenvolupament regional. Per tant, s'hauria de fer desaparèixer de l'anivellament la variable renda relativa. Això és importantíssim, perquè això ens juga en contra. La segona qüestió és que totes les comunitats, les forals -Navarra i Euskadi- també, han d'entrar al sistema d'anivellament. Si després l'Estat les eximeix i amb el cupo no els ho té en compte, que sigui l'Estat qui ho pagui amb fons propis i no la resta de comunitats teòricament riques. En aquests moments, les dues comunitats forals no fan cap aportació a l'anivellament territorial i el que ells no aporten ho acaben suportant la resta i la resta som, bàsicament, Balears i Catalunya. Només amb aquests dos canvis, ja milloraríem. Després s'hauria de treure tot el sistema de modulacions, que feren per compensar a les comunitats que amb el sistema general no sortien bé a la foto. La insularitat, que és un plus, se la més que mengen totes les modulacions que es donen a altres i que, per definició, no pot tenir mai Balears.

-I el nou sistema de finançament s'ha d'articular en base a les balances fiscals?
-El finançament autonòmic és una part del dèficit fiscal. Està també tota l'actuació de l'Administració de l'Estat, que exerceix les seves competències sobre el territori. Per tant, tenir en compte el sistema de finançament és una part del tot per redreçar el dèficit fiscal. Si l'Estat deixàs el sistema de finançament com està ara, però és volcàs amb els seus doblers amb les competències que li són pròpies, podria corregir la balança fiscal.

-Per què creieu que el Govern central no publica les balances fiscals?
-Les balances fiscals tenen dos components bàsics: un és una certa acceptació de bilateralitat. Una comunitat autònoma té capacitat d'exigir transparència en les seves relacions fiscals. I hi ha gent que creu que no ha de ser així, perquè les comunitats, en definitiva, tenen poder tributari derivat del de l'Estat i són artificis, i en alguns casos és cert, inventats pel mateix Estat.

-Si les fessin públiques estarien reconeixent un avenç cap al federalisme?
-Exacte. La idea de balança fiscal és que hi ha un pacte, que s'ha de justificar i que una de les parts té dret a reclamar que li clarifiquin quina és l'actuació de l'Estat respecte dels imposts. La primera cosa és la idea de pacte i, la segona és reconèixer, acceptar, que part dels imposts que es paguen a Balears pertanyen, en tot o en part, a les institucions que representen els ciutadans de Balears. Si no hi ha aquestes dues coses, no hi ha balances fiscals. Jo no som partidari de generalitzar-les. Extremadura no demana la seva balança fiscal. Per què l'hem d'obligar? si l'Estat vol tenir una relació privilegiada amb Extremadura jo no hi tinc res a dir, sempre que no vagi en detriment de la meva comunitat.

-És conseller del Banc d'Espanya. Si hi hagués una crisi, ho sabria.
-(Riu) Sí.

-Ha de venir?
-En futurologia no faig apostes. Les volatilitats dels mercats financers són tan elevades que és infactible predir el futur. Però amb la informació que hi ha i vist de manera objectiva, impermeabilitzant-nos del cicle electoral, no hi ha elements per veure una recessió. Hi ha un alentiment que, per si mateix, no ha de ser dolent. Si vas a 80 km/h en cotxe i acceleres un 20%, vas a 96km/h, i si l'any següent vols accelerar un 25%, ja no és sobre 80, sinó sobre 96, i si al tercer any vols creixer un 30%... fins que te la pegues. És a dir, si un any en lloc de créixer un 3,8% del PIB, creixem un 2,5% vol dir que l'economia s'alenteix, però no vol dir que hi hagi una depauperització. Per exemple, en el cas de Balears, si les taxes de construcció haguessin de créixer cada any més que l'anterior, hi hauria un moment que no hi hauria territori. No és cap drama un alentiment. I més si s'aprofita per sanejar. Per exemple, a Balears el que es podria fer és que, si hi ha promotors immobiliaris que tenen stock d'habitatge important, que les administracions els comprin a preus més baixos, i els posin a disposició de col·lectius que, amb el boom immobiliari, no han tingut accés. Amb aquesta actuació anticíclica, el Govern soluciona part dels problemes de liquidesa i de crèdit d'algunes immobiliàries de ca nostra i, a la vegada, es dota d'un stock d'habitatge que permet donar benestar a gent que ho havia tingut difícil fins ara.