MARIA QUES. Palma.
El doctor Juli Velasco treballa des de finals dels anys vuitanta en l'àrea de trasplantaments de Son Dureta, on començà de la mà del doctor Pere Marcé, pioner en aquesta especialitat a la Comunitat. Des de fa un bon grapat d'anys és el coordinador hospitalari de l'hospital de referència en matèria de trasplantaments, als que ha dedicat gran part de la seva vida professional.
-Fa pocs dies es presentaren les dades de la memòria de trasplantaments de Balears i la taxa de donació davallà l'any passat. Què en pensau vós, que estau cada dia al peu de canó?
-Com vostè bé sap, Balears és una comunitat petita i quan ens movem dins aquestes xifres absolutes, un parell de donants menys fan que passis dels primers llocs als de la meitat de la llista, com passà l'any passat. Però a la Comunitat ens mantenim en unes xifres que es poden qualificar de continuistes, ja que la població està molt concienciada del fet que les donacions salven vides. Això no vol dir que no s'hagin de seguir fent campanyes i actes de conscienciació ciutadana per incrementar les nostres xifres.
-A més de les campanyes de concienciació, considerau que també s'ha de treballar per millorar els sistemes de detecció de possibles donants en els hospitals ?
-Sí, tot i que a Son Dureta tenim una mitjana de detecció d'un 90 per cent en cas de mort encefàlica, gràcies al fet que tots els professionals que fan feina a les unitats de cures intensives, tant d'adults com d'infantil estan molt compromesos amb aquest tema.
-Aquesta col·laboració és bàsica per la feina del vostre equip?
-Aquí som tots un equip. Miri, entre 1989 i 2007 es varen produir 388 donacions a la Comunitat de les quals 308 es detectaren a Son Dureta, xifres que demostren l'efectivitat de la tasca que desenvolupam.
-A dia d'avui Son Dureta és l'únic centre de la Comunitat que realitza trasplantament de ronyó i des de fa anys està situat entre els major prestigi a nivell estatal en aquest sentit.
-Efectivament, Son Dureta està situat entre els 10 primers hospitals de primera categoria dels 39 de l'Estat que realitzen aquesta intervenció i esperam que enguany es pugui iniciar el programa de donant de ronyó viu.
-Quin és el procés que és posa en marxa quan es detecta un possible donant a l'hospital?
-El primer i el més dur de la nostra feina és aconseguir el consentiment de la família del donant. Nosaltres som metges però tenim sentiments i moltes vegades després d'una entrevista amb els familiars sortim plorant perquè et veus en la situació de demanar a uns pares als quals se'ls acaba de morir un fill que donin els seus òrgans, i això és molt difícil.
-Com es du a terme aquesta situació tan difícil?
-Procuram donar tota la informació i suport als familiars per ajudar-los en tot el possible. De fet, l'hospital té una persona d'atenció al pacient destinada a aquesta tasca i això pot passar a qualsevol hora del dia o de la nit, nosaltres estam de guàrdia 24 hores al dia tot l'any.
-I una vegada que s'obté el consentiment s'activa el mecanisme, que deu ser complex?
-Efectivament, es pot mobilitzar més d'un centenar de persones, tingui en compte que hi participen els equips extractors d'òrgans, es notifica a l'Organització Nacional de Trasplantaments la disponibilitat d'aquests òrgans i es posen els equips de la península, principalment de Catalunya, per desplaçar-se a aquí a recollir els òrgans, que en molts de casos un de diferent per cada òrgan. Per aquest motiu, la col·laboració i compenetració d'Ib-Salut, 061 i aeroports és imprescindible perquè tot funcioni i ens permeti salvar vides.
