Pardals de moro, pegellides, eriçons, musclos i nacres foren els
organismes que els tècnics de la Conselleria d'Agricultura i Pesca
recolliren per observar el grau de contaminació de l'aigua de la
mar eivissenca just el dia després que ocorregués l'enfonsament del
vaixell Don Pedro.Aquests equinoderms i mol·luscs són avaluadors de
la qualitat ambiental. Els científics ja els feren servir per
quantificar els valors contaminants en catàstrofes com la del
Prestige o l'Erika.
«L'organisme de qualsevol ésser viu, davant un atemptat
ecològic, reacciona d'una determinada manera "explica Antoni Grau,
cap de Recursos Marins de la Conselleria. Observàrem que pardals de
moro, eriçons, pegellides i musclos reaccionaven desenvolupant
enzims. Això és un tipus de proteïnes o de molècules biològiques
que demostren estrès. No es tracta d'un estrès psicològic,
evidentment, sinó d'un estrès com a conseqüència d'haver estat
sotmesos a un atac químic».El fet que les pegellides, els eriçons i
els musclos habitin en roques que es troben en el nivell de
flotació de l'aigua de la mar, fa que siguin autèntics registres
dels canvis que s'hi produeixen.
En el cas dels pardals de moro, el procés de detecció de la
presència d'hidrocarburs és més complicat: «Aquests animals
"comenta Grau" habiten en fons marins de poca profundidat molt
propers a la costa, com és el cas de cala Talamanca. L'hidrocarbur,
amb l'encalentiment del sol, s'evapora. La part més volàtil va a
parar a l'atmosfera. Una altra part, però, la més densa, el quitrà,
acaba al fons marí. És llavors quan afecta aquests equinoderms. Els
pardals de moro, amb els seus tentacles, graten dins l'arena, en
mengen i, un cop la tenen dins el seu organisme, trien les
micropartícules que els serveixen com a aliment i tiren la resta.
Ben segur que també hauran ingerit part d'aquest quitrà. En aquests
moments, però, els investigadors de la Conselleria encara estan
pendents dels resultats de les mostres recollides de pardal de
moro».
«Els musclos "explica la biòloga Elvira Àlvarez, que ha
participat en el projecte" es troben sobretot adherits a les boies
i a les cordes que les mantenen clavades al fons marí. Així, hem
pogut observar que la presència d'hidrocarburs en aquests mol·luscs
en mostres recollides durant el primer mes en què s'havia produït
el vessament era de 15'8 nanograms per cada gram. Aquest valor
contrasta molt, per exemple, amb les mostres recollides a Galícia
quan s'enfonsà el Prestige el 2002. Allà, quan ja havien passat nou
mesos, els valors encara estaven en 925 nanograms per gram». Entre
un cas i l'altre, per tant, no hi ha color. «Allò fou l'enfonsament
d'un petrolier. En canvi, el que succeí a Eivissa fou l'enfonsament
d'un vaixell de càrrega. Allò que llançà a la mar no fou més que el
seu propi combustible».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.