FRANCESC GOST. Inca.
Joana Maria Coll Beltran és natural d'Inca i es dedica professionalment a l'ensenyament. L'any 1987 fou la primera regidora que accedí a l'Ajuntament d'Inca, a les llistes d'Unió Mallorquina. Abans havia participat en la creació del Club d'Esplai i de l'Escola d'Adults. Després d'estar un total de vuit anys al Consistori -quatre a l'oposició i quatre més a l'equip de govern i com a tinent de batle- va deixar la política activa el 1995, per dedicar-se plenament a la família, tot i que conserva les seves inquietuds cap a tot allò relacionat amb la gent i amb els seus problemes reals.

-Quan es compleixen vint anys d'aquella fita històrica, com ho recordau?

-Per a mi fou una oportunitat per canalitzar a través de la política les meves ganes de fer feina per a la gent d'Inca, i al mateix temps -tot i no ser feminista- també em va permetre reivindicar el paper de la dona en un món d'homes, com ho era el Consistori. Jo tenia clar que no entrava a l'Ajuntament per anar a les processons o per servir d'element decoratiu. I he de dir que els meus companys, tot i ser homes i per tant estar mal acostumanst en relació amb la presència femenina, em varen tractar molt bé, sempre em vaig sentir respectada. Em vaig haver d'espavilar i potser vaig rompre motlos, però record aquella etapa com a molt positiva.

- La cultura, en aquella època, tenia poc protagonisme als ajuntaments....

- Jo pens que vàrem posar unes bases sòlides per desenvolupar una política cultural des de l'Ajuntament. Vàrem fer molta feina amb joves, amb gent gran... i aquesta dinàmica en general crec que s'ha mantingut i, de fet, mai no vàrem tenir crítiques fortes per part de l'oposició. Això sí, vàrem haver de començar de zero, perquè en temes de cultura no hi havia res fet.

- Els polítics tenen la temptació de donar sempre -també dins l'àmbit cultural- el que la gent vol, potser sense gaire criteri?

-Els governants haurien de tenir una visió de futur, amb una perspectiva de vint-i-cinc anys, i no fer coses per fer-les i sense gaire planificació. En temes de cultura, per exemple, els polítics haurien d'actuar d'acord amb els avanços d'una societat en la qual tot va molt aviat. També s'hauria de fomentar en la gent una necessitat d'accedir a la nostra cultura, al nostre patrimoni, però per desgràcia no és així. La cultura no pot ser elitista ni tampoc una «cultureta» o simple folklore: s'ha de saber implicar de veres dins una societat que cada dia és més complexa.

- Una societat com ara la inquera?

-Tenc molt clar que a Inca fa falta una oferta cultural molt més oberta i variada, que tengui en compte els joves o els immigrants, que no feim res per ells ni per facilitar la seva integració dins els nostres costums i tradicions. No tot pot ser inaugurar coses, s'ha d'intentar dinamitzar la societat inquera i potenciar el seu paper com a vertadera capital del Raiguer.

-Heu enyorat en cap moment la vostra etapa com a regidora?

-Avui, el concepte de política ha canviat molt en relació amb el que jo vaig viure fa vint anys a l'Ajuntament d'Inca. La política actualment és, per damunt de tot, una professió, no una simple vocació com en la meva etapa, quan havies de saber compatibilitzar la tasca política amb la teva feina. És cert que hi ha molta gent vàlida en política, que realment vol fer feina per als ciutadans, però en general la visió que el ciutadà té dels polítics és negativa, sobretot pel que fa als joves, que donen l'esquena a la política, no els interessa. Pens que el joc polític hauria de ser sà, i actualment no ho és. Per això tenc clar que, si fos ara, jo no podria entrar en la política, tot ha canviat massa.