Mallorca es convertí ahir en un dels principals elements justificadors de les bones relacions entre Alemanya i Espanya. Primer durant la cimera bilateral i després en l'entrega del premi Nueva Economía Fórum 2008 a la cancellera Angela Merkel, tant ella com el president José Luís Rodríguez Zapatero reiteraren els llaços d'unió entre els dos estats i, gairebé sempre, utilitzaren Mallorca per exemplificar-ho.

«Merkel juga aquí com a casa», afirmà el president espanyol, que recordà que a Mallorca hi resideixen devers 30.000 alemanys i les Illes són visitades anualment per quatre milions de turistes procedents d'aquell país. En aquest sentit, recalcà que l'«hospitalitat» és el principi que guia la relació entre Mallorca i Alemanya i agraí als alemanys que, «de manera tan reiterada», triïn les Balears per viure-hi o fer turisme, la qual cosa «diu molt de la seva intel·ligència i bon gust», rematà.

De fet, alguns d'ells es deixaren sentir durant el matí, ovacionant la mandatària germana quan arribava a Cort i, després, durant la curta passejada que realitzà des d'allí fins a l'Almudaina acompanyada per Zapatero, la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega i altres autoritats locals. La cancellera, que ahir reconegué que visitava per primer pic Mallorca, no s'estigué de dir que els residents i els turistes del seu país estan «molt a gust» a l'Illa, i agraí la «gran rebuda» que havia tingut. «Ha estat una elecció molt bona», recalcà, perquè Espanya té «llocs preciosos».

Les lloances del paper de Mallorca en les relacions hispano-germanes no es varen acabar aquí. La cancellera va reiterar aquests elogis quan, a la Llonja de Palma, rebé de mans de Zapatero el premi Nueva Economía Fórum 2008 a la cohesió social i al desenvolupament econòmic.

Davant un auditori format per representants de la societat mallorquina i de la comunitat alemanya resident a l'Illa, Merkel recalcà els «vincles estrets» que uneixen els «dos pobles» i advertí que els turistes serveixen també de «pont» per apropar els dos estats. Dos estats que tenen un «futur comú, un futur europeu».

Europa fou l'eix d'un discurs que la cancellera no llegí i que li serví, primer, per recalcar la necessitat d'apropar als ciutadans el procés de construcció europea i, després, per destacar l'«exemple per a la pau» que suposa Europa. També el president del Govern espanyol destacà el paper d'Alemanya en la construcció europea i agraí no tan sols que avalàs l'entrada de l'Estat a la UE, sinó que contribuís als fons de cohesió que tant han servit per millorar les infraestructures espanyoles. «La Unió Europea no és un mercat d'oportunitats, sinó un projecte vinculat a la prosperitat dels nostres ciutadans, a l'estabilitat, a la seguretat i als principis i valors democràtics. Sabem amb qui i com treballar pel futur d'Europa i, per a això, l'associació amb Alemanya és prioritària».

Zapatero destacà que Merkel era mereixedora del premi pel «coratge en la defensa de la llibertat i del respecte a la tolerància» però, a més, afegí que se'l mereixeia per la seva trajectòria i per la gestió del seu Executiu, que veu amb «respecte i admiració».

El president Francesc Antich havia obert el torn de paraules agraint que Palma fos la seu de la cimera i de l'entrega del premi. Antich reconegué que la «fidelitat» dels turistes alemanys ha contribuït «sens dubte» a la prosperitat de Mallorca, i expressà la intenció de «continuar reforçant els llaços» amb Alemanya i treballar perquè el «creixement sostenible» de les Illes es tradueixi en un «futur social i de progrés que hi garanteixi la cohesió social».