Del mes de maig ençà, Margalida Ramis (sa Pobla, 1976) treballa per al GOB. És llicenciada en Física i just acaba d'assumir el paper de portaveu de l'entitat ecologista, un cop que Miquel Àngel March anunciàs la seva retirada de la primera fila. Ramis, tanmateix, no és novella en la lluita conservacionista. Des de fa un temps està vinculada al col·lectiu Salvem Mancor, un grup de persones que demana un canvi en la planificació urbanística d'aquest poble del Raiguer, on ara viu.
-Com encarau aquest càrrec?
-Des que l'he assumit, el telèfon no s'ha aturat de sonar. El GOB duu molts de temes i diversos i, per tant, s'han d'estudiar moltes de peticions. És evident que totes les entitats que tenen un pes dins la societat han de menester una fesomia, que surti als mitjans. Tanmateix, però, a mi no m'agrada focalitzar aquest tema en la meva persona. De fet, el GOB, són dos que en té, de portaveus. Quan hi havia Miquel Àngel March ja era així. Un era ell i l'altre, Antoni Muñoz. Què passa, però? Idò passa que Muñoz es cuidava de temes de biodiversitat i March, de temes més relacionats amb l'ordenació del territori. Com que a Mallorca els temes territorials generen més notícia que els de biodiversitat, la cara de March sortia més als diaris i, per tant, era més coneguda. Jo, ara, assumesc les funcions de March. Ell, però, no desapareix. Continuarà estant vinculat al GOB. March és la història mateixa de l'entitat i, en molts de temes en concret, hem de recórrer-hi.
-El pes de la lluita per la conservació del territori, continuarà centrant la tasca del GOB?
-No ho podem descuidar, si bé és cert que les polítiques territorials de l'actual legislatura sembla que seran més suaus. A diferència de fa quatre anys, ara el GOB també podrà dir la seva sobre temes que havia deixat un poc de banda. És el cas del canvi climàtic, del tractament de residus o de les fonts energètiques.
-Quina nota posau al Govern d'Antich?
-De moment, hi ha hagut una sèrie de mesures favorables per al medi ambient. Així i tot, però, sobre les Balears planen un parell de coses que impliquen riscs. És el cas de l'ampliació de l'aeroport, de les dessaladores o de l'obtenció d'energia. Els dirigents s'omplen la boca amb la paraula «sostenibilitat», però totes les passes que fan sembla que van encaminades a possibilitar un creixement futur. Basta fixar-se en l'arribada del gasoducte. Ningú no gosa fer returar el creixement. Alentir-lo no és negatiu.
-Com es veu el canvi que pateix Mallorca des de Mancor de la Vall, un poble que teòricament no supera el milenar d'habitants?
-És evident que en poc temps Mancor ha canviat molt. Hi han proliferat habitatges de nova construcció i molta gent, procedent d'Inca majoritàriament, hi ha vingut a viure. Als nous habitants, els sobta que a Mancor hi hagi una certa oposició al creixement urbanístic. La majoria troben que el nou lloc d'acollida és 'tranquil'. I ho és, si es compara amb l'entorn del qual procedeixen, ja sigui Inca o Palma, ciutats on les polítiques territorials són molt més agressives. Això no lleva, però, que Mancor estigui inserit dins un procés de canvi. S'ha de dir, tanmateix, que el parer de la majoria dels nous habitants, un cop s'han implicat socialment, és el de posar fre a la construcció. Molta d'aquesta gent ha participat en els actes de la plataforma Salvem Mancor. I alguns n'han estat membres molt actius.
-Com s'explica això, davant la passivitat d'alguns dels mancorins més autòctons?
-Perquè sent 'externs' no deuen favors a ningú, no hi ha cap càrrega que els aturi de participar en cap reivindicació, vagi contra qui vagi. El que és cert és que qualsevol moviment que faci el GOB en un municipi en concret, si no té una base local, no servirà de res. Els pobles on hi ha membres actius del GOB són coneixedors. Per aturar qualsevol agressió ambiental o territorial fa falta que hi hagi una mobilització local. En definitiva, és una cosa de sentiment. Les lluites pel medi ambient, si no tenen una càrrega emocional, no prosperen.
