El comerç balear registrà ahir poca afluència de clients en comparació a anys anteriors. Aquest, almenys, fou el parer majoritari de botiguers i compradors en el primer dia oficial de rebaixes, en què els descomptes arribaren fins a un 50 per cent sobre el preu inicial. A les nou i mitja d'ahir matí, quan a moltes cases balears encara no havien llançat a les escombraries els papers de coloraines amb què havien embolicat els regals del dia dels Reis, el comerç de les Illes donà el tret de sortida. D'aquesta manera, s'inicià un segon període compulsiu de compres, incentivat pels preus baixos amb què els comerciants pretenen vendre tot allò que ha quedat de la campanya de Nadal.
Quan eren les nou en punt del matí, al portal d'El Corte Inglés de les Avingudes, hi havia concentrades una trentena de persones a l'espera de «caçar» aquell objecte de desig abans que algú altre els el prengués de les mans. I a la fi, els treballadors dels grans magatzems obriren les portes. Ni empentes ni estirades. Tot, pau i tranquil·litat. Ja són història aquelles imatges que Televisió Espanyola retransmetia, els primers anys de la dècada dels noranta, des de Madrid. Hi apareixia un públic majoritàriament femení que corria a les totes pels passadissos dels centres comercials, en un moment en què a Palma només existia una gran superfície comercial, el Galerías Preciados del carrer de Jaume III. En aquells anys, les franquícies de roba tampoc no s'havien establert encara a l'Illa.
Així i tot, ahir a Palma, hi havia algunes compradores cèlebres que no es volgueren perdre el sus del comerç palmesà a les rebaixes. Aquest és el cas de Cristina Olmedo, que des de fa dotze anys, tant a la temporada d'estiu com a la d'hivern, és captada pels fotògrafs de DdB a l'hora d'accedir a El Cort Inglés. «Cada any, jo som la primera que entr al centre. Aquest estiu passat no hi vaig poder ser. I un bon greu que em va saber. Es va estravenir que era a Londres a visitar la meva filla que viu allà», explica aquesta clienta.
El motiu pel qual Cristina sempre és la més dematinera és que, segons ella, «com que no som d'aqueixes dones tan primes, he de procurar venir prest, perquè si no, no trob res que m'estigui bé».Prop del passadís on Cristina Olmedo remenava entre munts de roba, dues dones anònimes, que no volgueren ser retratades, comentaven la jornada. «Mirau... això de les rebaixes pareix que mancava. Jo record que els primers anys que hi havia El Cort Inglés, la gent pareixia que anava aferra-pilla. I enguany, jo crec que quan han obert el portal no devíem arribar a ser més d'una trentena», deia una.
«I no ho has de trobar estrany! Si fessin un bon preu... però, per això que lleven, n'hi ha moltes que se n'afluixen», li responia l'altra. Tanmateix, l'opinió d'aquestes dues dones contrastava amb els cartellets publicitaris del centre, on s'anunciava que tal peça de roba o tal altra estava rebaixada en un 50% del seu preu inicial. Si l'afluència de clients a les plantes de vestuari femení era baixa, més ho era la de la planta que està destinada a roba per a homes. Així mateix, però, a mesura que avançava el dia, eren més els que accedien als comerços. A mitjan matí, el carrer del Sindicat era ple de vianants. El trànsit de persones era més abundant que altres dies feiners.
Els que feien més cara de cansats, però, eren els botiguers i dependents. Ahir matí varen obrir les portes dels seus comerços, després de, en molt de casos, haver hagut de treballar de nit a les totes per etiquetar de nou els objectes que no s'havien venut pels Reis i penjar els cartells promocionals, que indicaven els avantatges dels esmentats productes a «uns preus tan baixos com no s'han vist mai».
