BIEL MASSOT I MUNTANER. Algaida.

Situat al centre d'un cercle integrat per Algaida, Montuïri, Lloret, Sencelles i Santa Eugènia, es pot arribar al petit llogaret de Pina per l'autovia de Manacor o per la carretera vella de Sineu. En tot cas, és bo de fer. I per això mateix, afegit a la tranquil·litat del paratge i la calma i serenor que es respira al poble, no estranya que ara també faci part de la nova onada de febre constructora que conduirà al creixement irremeiable d'una població, que secularment no havia passat de cinc-centes ànimes. Fins ara havien duit sort, aquests piners, tal vegada sense saber-ho; veurem demà.

Dins un poble que té un increïble temple de mitjan segle XIX i un grandiós convent que va ser bressol i noviciat de les franciscanes, la història de l'aula d'estudis resulta molt recent, però no per això menys viscuda. Hom pot dir que comença l'any 2006 arran de les reunions de l'Agenda Local 21; d'aquí sorgeix la idea de fomentar l'ambient del poble i unir la gent de diferents generacions a través de l'esport i d'una biblioteca.

L'inspirador d'aquesta iniciativa té nom i llinatges: Josep Maria Morales i Pol, català de Barcelona, recentment jubilat, amb 27 anys de residència a Mallorca i amb tres anys i mig com a habitant de Pina. I l'altre pilar bàsic de l'invent és el COF -el Comitè Organitzador de Festes-, integrat per una trentena de joves que mouen activitats per a la població i la dinamitzen, a base de tallers, cursets, excursions arreu de l'Illa o festes, com les d'estiu -entre les quals sobresurt el Rock'n Pina, que ja duu cinc edicions- les patronals dedicades a Sant Cosme i Sant Damià, i les de Sant Antoni.

Per tant, una vegada fet el tàndem i després de diverses reunions i demandes a l'Ajuntament d'Algaida, varen aconseguir que els cedissin un local i mobiliari al complex de Can Lluís, també integrat pel centre mèdic i per l'associació de la tercera edat.

Així doncs, el mes de maig de 2007 va néixer l'aula d'estudis de manera oficial i el COF es va fer responsable de la seva gestió i funcionament. A hores d'ara, serveix bàsicament perquè els estudiants hi puguin venir a fer tranquils la seva tasca, especialment en temporada d'exàmens. Disposa d'una biblioteca, que d'alguna manera es pot considerar filial de la municipal d'Algaida, i que està integrada per poc més de mig milenar d'obres, la majoria provinents de diverses cessions particulars i d'altres aportades per l'Ajuntament i la Biblioteca municipal.

A les estanteries, a part d'una sèrie d'obres literàries de diverses èpoques, hi trobam enciclopèdies, diccionaris -cal destacar la presència de l'Alcover-Moll-, així com seccions d'àmbit local d'Algaida, cuina, art, ciència i llibres infantils i juvenils. Els usuaris són majoritàriament els joves estudiants, tant de carrera universitària com de primària; i també pàrvuls per l'apartat de contes. La gent gran encara no hi té tirada i els responsables miren de cercar activitats per atreure'ls, perquè voldrien que fos un lloc que unís tot tipus de gent a través de la lectura i de les activitats formatives.

Un dels membres del COF encarregats de l'aula és Llorenç Morey Ferragut, jove piner estudiant del darrer curs de Ciències Empresarials, que ens parla de les il·lusions posades en aquesta aula, alhora que també n'indica les mancances. D'una part, considera que l'oferta bàsica s'amplia perquè cada dia van entrant materials i avança que aviat disposaran del servei d'internet, però, d'altra, pensa que encara fa falta fer moltes més passes.

En aquest sentit, Llorenç creu que s'ha de millorar la climatització i els interessa que hi hagi més contingut, és a dir, s'ha de procurar augmentar el fons en la mesura que sigui possible.

Per aquest motiu, s'han posat en contacte amb diverses entitats i editorials que els puguin passar material sobrant. També esperen més demanda. Pensen que en haver-hi internet i més fons, la gent estarà més interessada i vindrà més.

Entre d'altres projectes volen muntar un apartat de jocs educatius i oferir un servei de lectura de contes per a infants. Josep Maria afegeix que també estan interessats en els tallers de lectura, promocionar alguna obra en concret per després comentar-la conjuntament.

Finalment, comenten que com que no tenen ni poder econòmic ni decisió en relació als llibres que entren, els resulta molt difícil marcar una línia concreta. Si ho poguessin fer els agradaria fomentar la cultura relacionada amb Mallorca, en la part històrica i també la geogràfica, la relacionada amb les tradicions i els costums i també la cultura en general.

En aquest aspecte Pere Oliver, batle pedani de Pina, observa que en funció de la demanda que hi pugui haver i d'algun projecte concret es poden demanar determinades coses i no creu que siguin difícils d'aconseguir, almenys en qüestió de llibres. Per la seva part, considera que el que fa falta a Pina és aconseguir un edifici multifuncional, a fi de poder dur-hi a terme una sèrie d'activitats que són necessàries pel poble.

Mentre això arriba, l'aula d'estudis de Pina pot fer, sens dubte, una tasca realment impagable, tot i que potser seria bo que tinguin present el consell del bibliòfil Gustave Mouravit: «El primer i més difícil problema és formar una excel·lent biblioteca amb la menor quantitat de llibres possible».