L'endeutament dels ajuntaments de les Illes continua augmentant de forma considerable i ja representa més de 400 euros per habitant. Al tancament de l'exercici de l'any 2004 el deute viu total de les entitats locals era de 354,8 milions d'euros, una xifra sensiblement superior a la de 2003, i que representa un endeutament per habitant de 394,6 euros.

No obstant això, l'informe fet públic per la Sindicatura de Comptes sobre l'estat de les finances de les municipals durant l'any 2004, assenyala que aquesta dada no té en compte als organismes autonònoms ni les empreses públiques municipals, per la qual cosa l'endeutament real és encara superior.

L'anàlisi ha estat realitzat als 54 dels 67 municipis de Balears que passaren comptes a temps davant la Sindicatura. Per illes, els ajuntaments de Menorca són els que relativament tenen un endeutament més elevat (442,9 euros per habitant), seguits dels de Mallorca (416,8) i, més lluny, des d'Eivissa i Formentera (208,8 euros).

L'informe adverteix de la tendència a l'alça d'aquesta situació perquè durant el 2004 el nous deutes subscrits pels ajuntaments durant l'any 2004 -per una quantitat 95,6 milions d'euros- superaren els 83,4 milions destinats a l'amortització de deutes antics. A més d'això, les modificacions de crèdit aprovades durant l'exercici incrementaren els pressuposts previst en un 37%.

L'anàlisi de la Sindicatura de Comptes confirma els resultats de l'informe realitzat a principis d'enguany pel departament d'Economia del Consell de Mallorca, dirigit aleshores per Miquel Àngel Flaquer, i segons el qual l'endeutament dels ajuntaments mallorquins havia augmentat un 160% en el període global entre els anys 2001 i 2005, però aquest cas, tenint en compte els nous crèdits sol·licitats sense detreure les amortitzacions.

En qualsevol cas, l'esmentat informe del Consell assenyalava, de la mateixa forma que es desprèn del realitzat ara per la Sindicatura de Comptes, que són els principals consistoris de les Illes, com Palma i Calvià aquells que mantenen un nivell d'endeutament més elevat.

El que revela la tendència alcista és que l'endeutament és el recurs necessari al que han de recórrer els ajuntaments per fer front a les seves inversions per les mancances en les inversions que reben d'altres administracions.

Fonts d'ingressos

Els doblers que reben els municipis provenen de tres fonts principals.

A part de contreure nous deutes, les altres dues són la transferència que realitzen altres administracions i els ingressos per llicències urbanístiques.

A més d'això, en allò que és una de les principals reivindicacions municipals, els consistoris són les institucions més properes als ciutadans i, en molts de casos, han d'assumir competències alienes.