El Bloc no impedirà que s'aprovi la llei que ha de permetre la construcció d'habitatges socials en terrenys rústics limítrofs amb les àrees urbanes, però intentarà que aquesta no sigui la prioritat de la norma. Així es desprèn del posicionament dels dirigents de la coalició integrada al Govern, que en un primer moment havien mantingut una oposició més frontal a la proposta del conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero, coneguda com a «llei Carbonero». De fet, tant el diputat del Bloc, Antoni Alorda, com la d'Eivissa pel Canvi, Marian Suárez, mantingueren aquesta posició ahir en el debat al Parlament d'una proposta del PP per impedir la construcció en sòl rústic fins que no s'esgoti el sòl urbà i urbanitzable, proposta que fou gairebé tota rebutjada.

Alorda defensà que per afavorir l'accés a l'habitatge s'ha d'actuar sobre els pisos desocupats i sobre el sòl urbà existent, però també admeté que es poden realitzar actuacions socials dins aquell sòl -rústic- que és considerat de creixement. Suárez també acceptà aquesta possibilitat, si es fa «de manera assenyada», sense crear nous nuclis urbans i amb finalitats socials. En una intervenció anterior, el conseller Carbonero advertí al PP que està «en contra» de requalificar terrenys rústics comuns o protegits, i deixà clar que la seva proposta suposa construir pisos socials a zones urbanes o urbanitzables i a les àrees de transició i d'harmonització de creixement del Pla Territorial, àrees rústiques per on es preveu créixer.

El diputat del PP Jaume Font defensà que abans de construir en sòl rústic s'esgotin les 808 hectàrees urbanes i urbanitzables previstes al Pla Territorial. Aplicant la Llei estatal del sòl, es podrien fer pisos socials en 240 hectàrees. A més, el PP també instà a aprofitar abans les 683 hectàrees de de reconversió directa previstes al Pla Territorial. La propostes del PP fou rebutjada pel Pacte i just se n'aprovà un punt per fer la llei del sòl i un altre per poder vetar les ampliacions dels aeroports.