La consellera del Territori del Consell de Mallorca, Maria Lluïsa Dubón, i la batlessa de Palma, Aina Calvo, anunciaren ahir la intenció d'ambdues administracions de desbloquejar l'adaptació del planejament urbanísitic de la capital al Pla Territorial de Mallorca (PTM), un procés que pot durar uns quants mesos i, fins i tot, un any. Després de la reunió mantinguda per tractar d'aquesta qüestió, tant Calvo com Dubón expressaren la seva «voluntat política» de tirar endavant aquesta adaptació. D'aquesta manera, deixaren «resoltes» les desavinences del mandat anterior sorgides entre Cort i el Consell.

Aquest acord implica també que s'han llimat les diferències que hi havia quant al nombre d'hectàrees de creixement permeses a Palma. Tot i que Calvo no en precisà la xifra, sí que indicà que els metres quadrats de superfície edificable a la capital, com a molt, arribarien a un sostre màxim de 16 hectàrees. Fins ara, el Consell i el Consitori de Palma estaven enfrontats per l'aplicació del model territorial en diversos projectes i havien mantingut una pugna solapada que involucrà els tribunals. Tant és així, que el mes de febrer el TSJB emeté un acte que suspenia de manera cautelar l'aprovació definitiva del projecte d'adaptació del PGOU de Palma al PTM, i per mitjà del qual paralitzava de manera provisional 18 urbanitzables, aprovats en un acord plenari. Aquesta suspensió cautelar revisava un recurs de súplica presentat pel Consell contra un acte de desembre de 2006 que, en primera instància, donava la raó a l'Ajuntament. Però finalment l'acte definitiu obria la via al fet que Palma guanyàs milers de metres de zones d'equipaments generals, sobretot zones verdes, de devers 120.000 metres quadrats.

Els urbanitzables objecte de la disputa s'aprovaren sense considerar-hi el percentatge del 20% que el Pla de Mallorca preveia per a reserves mínimes, principalment zones verdes. La consellera també assenyalà que la modificació de la Llei de capitalitat no implicarà gens de retard en l'adaptació al PTM. En la mateixa línia, Calvo mantingué que el traspàs de les competències d'Urbanisme al Consell representa una «major garantia de seguretat jurídica» en matèria territorial i no suposa cap pèrdua per a Cort.