Carlos Gómez és l'únic jurista mallorquí que ha dirigit l'Escola Judicial de Barcelona, l'únic centre de tot l'Estat autoritzat per formar jutges. Així doncs, es tracta d'una de les persones més qualificades per parlar sobre la proposta del ministre de Justícia de reformar l'actual model de carrera judicial i donar entrada als alumnes de Dret amb els millors expedients en la carrera judicial sense haver d'opositar.
"Què en pensau, de la proposta de Fernández Bermejo?
"No crec que s'hagin d'eliminar les oposicions. No em sembla bé que
determinades persones puguin accedir directament a la carrera
judicial per molt bones notes que hagin tret, malgrat que es pugui
tenir en compte a l'hora de valorar quins seran els futurs jutges.
Escollir els millors expedients no garanteix objectivitat. A més,
les universitats no poden decidir quins seran els futurs jutges de
la nostra societat.
"Hi estau a favor o en contra, d'aquesta proposta?
"De moment no es pot valorar perquè el ministre no ha fet cap
proposta concreta.
"Creis que Fernández Bermejo no hauria d'haver dit
res?
"Al contrari, pens que la seva intenció era obrir el
meló de com reformar la carrera judicial, un debat imprescindible
en el qual tothom hi ha d'intervenir, no només els jutges en
l'àmbit corporatiu, sinó el conjunt de la ciutadania.
"I la resposta del PP, com la valorau?
"És positiu que el ministre hagi obert el debat i és positiu que
ara tothom hi digui la seva.
"De què peca l'actual model de carrera judicial a
Espanya?
"Està bé que es facin oposicions, però l'actual
model d'oposicions està desfasat, sembla tret de la sèrie de
televisió Cuéntame. Qui vol ser jutge, després de la carrera
universitària es passa cinc anys tancat a ca seva estudiant, aïllat
de la societat, per després fer unes oposicions antiquades. I si
les aprova, pot entrar a l'Escola Judicial de Barcelona. Amb
aquesta realitat, la majoria de joves universitaris ni es planteja
ser jutge, perquè avui dia hi ha unes dinàmiques molt
diferents.
"Ja no resulta atractiu ser jutge?
"Des que jo n'era director, a l'Escola Judicial arriba la meitat
d'aspirants a ser jutge. Abans eren 6.000 i ara en són 3.000, i,
val a dir-ho, les dues terceres parts són dones. Els joves que
estudien dret no veuen la carrera per ser jutge com una
possibilitat. Avui dia, els estudiants universitaris tenen diversos
interessos incompatibles amb la dedicació exclusiva que exigeix la
carrera judicial, com ara estudiar idiomes o, fins i tot, altres
carreres.
"Quin problema hi ha amb les oposicions?
"Les oposicions són una conquesta liberal i progressista molt
positiva, però avui tenen massa pes. A més, estan antiquades, no
avaluen les capacitats d'anàlisi i maduresa, i caldria incorporar
exàmens pràctics, escrits i orals, no només en format de test.
"Pensau que el ministre està copiant models europeus?
"És evident que ara s'ha d'adaptar a les necessitats de l'espai
europeu d'educació superior, que estarà enllestit en 2010, però al
continent hi ha molts models diferents, i cap elimina les
oposicions. Jo crec que el ministre vol apropar-se al model
alemany, però allà també hi ha uns exàmens d'Estat. El més
interessant del cas alemany és que tots els juristes es formen
conjuntament: fiscals, jutges i també els missers.
"Falta incorporar valors morals i socials a la carrera
judicial?
"Està clar que un jutge hauria de tenir interioritzats determinats
valors constitucionals, democràtics i de convivència ciutadana.
L'Escola Judicial hauria de permetre fer aquesta apreciació sobre
els valors constitucionals, però la seva tasca està molt limitada
per les oposicions.
"A alguns llocs d'Europa, s'han incorporat certs valors a la
carrera judicial.
"Efectivament. A Holanda, per exemple, es
fan tests psicològics. Però això també és molt complex perquè es
presta fàcilment a la manipulació. Per exemple, ara mateix cap
òrgan judicial espanyol podria donar un perfil psicològic
determinats pels futurs jutges.