«La plurinacionalitat i el fet multicultural de l'Estat espanyol fan que sigui un fenomen enriquidor i integrador per als immigrants que hi arriben», afirmà ahir el sociòleg Sami Naïr, que assistí a Palma a la Convenció Nacional d'Obra Social 2007, que enguany organitza Sa Nostra.Les línies d'investigació d'aquest politòleg i filòsof francès d'origen algerià se centren actualment en els reptes socials d'Europa davant del fenomen immigratori dels darrers anys.Segons aquest catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de París, l'Estat espanyol ha fet grans avenços en relació amb la integració dels nouvinguts. «Fa vint anys que jo publicava articles a la premsa espanyola relacionats amb qüestions d'immigració i ningú no m'entenia. Ara, la cosa ha canviat. Tothom, a l'Estat espanyol, sap que és un fenomen que ja és aquí i les institucions es cuiden de gestionar-ho», afirmà Naïr.
El fet immigratori, però, comporta segons aquest investigador canvis radicals per a les persones que trien Europa com a nou lloc per viure. «Els immigrants s'enfronten a la integració social i política. A més, hi ha una altra qüestió que s'ha de posar sobre la taula, que és el dret de vot d'aquests nous ciutadans, que comportaria la total integració en valors», digué l'estudiós.
«És evident, però, que els processos que es duen a terme a França i els que es duen a terme a l'Estat espanyol són diferents. I és que un Estat plurinacional o pluricultural pot afavorir condicions millors d'integració per als nouvinguts i, per tant, els nacionalismes poden ser bons per a aquest col·lectiu», explicà .
Així i tot, Naïr fa una distinció entre el que són nacionalismes culturals i el que són nacionalismes ètnics. Segons aquest sociòleg, «és evident que un nacionalisme ètnic de cap manera no pot comportar la integració dels immigrants. Un nacionalisme cultural, com ho és el cas del català, en canvi, pot comportar la plena integració dels nouvinguts».
El professor Naïr es definí com un gran coneixedor del fet immigratori a Catalunya. «En pobles catalans he vist com al·lots magribins parlen català amb una pronúncia correcta. I, d'altra banda, tenen més dificultats a l'hora de parlar en castellà. Això, però, no és dolent. El que demostra és que al Principat de Catalunya hi ha un teixit social conscienciat de la necessitat d'integrar el col·lectiu», assegurà.«En el meu cas concret, com a fill d'algerians residents a França, jo no vaig tenir aquesta oportunitat d'integrar-me en una minoria cultural de l'Estat francès»,explicà el sociòleg.
