Els acusats d'assassinar un jove a Manacor «només el volien espantar»

Els acusats, en presó provisional per aquesta causa, escoltaren les qualificacions inicials de la fiscal i de l'acusador particular, en les quals la primera reclama per a cada un penes de 19 anys de presó per delicte d'assassinat, de 3 anys de presidi per tinença il·lícita armes i una indemnització conjunta de 60.000 euros per als hereus de la víctima, mentre que el segon eleva a 20 anys de presó la pena per assassinat i a 120.000 euros la responsabilitat civil amb els parents del mort.

Eduardo Valdivia, defensor de Francisco Piñas, demanà l'absolució en constar en actes que no fou l'autor dels trets, i negant de ple la formulació de les acusacions en el sentit que ambdós acusats havien concertat donar mort a Julio Camacho.

Per la seva part, Gaspar Oliver, defensor de Pedro Roselló "autor confés dels dos trets que acabaren amb la vida de la víctima", qualificà la seva acció com un possible delicte d'homicidi imprudent al qual cabria l'aplicació d'atenuants, entre els quals cità la seva presumpta oligofrènia, una situació psíquica de dol patològic de resultes de la seva troballa poc abans dels fets del cadàver del seu pare sota el tractor que manejava, la seva presumpta addicció a la cocaïna i un perfil general de «border line» "expressió anglosaxona que significa viure al límit d'actes dolosos sense plena consciència", per la qual cosa digué que entenia justa una pena no superior a sis mesos de presó.

Francisco Piñas, que es negà a contestar les preguntes de l'acusació, manifestà a instàncies del seu advocat que coneixien la víctima amb l'àlies de «Doberman», atès «com era de violent». En l'interrogatori a Pedro Roselló, l'acusat reconegué ser l'autor dels trets i que des de 1990 era assetjat i amenaçat per la víctima, «que sovint em llevava la cocaïna que jo havia adquirit per a consum propi».