Més de 91.000 alumnes d'Infantil, Primària i Educació Especial es varen reincorporar ahir a les aules en una jornada marcada per les llàgrimes dels més petits i l'alegria pel reencontre amb els companys dels més grans.

Tot i això, la tònica més habitual fou la normalitat, ja que la totalitat dels centres públics d'Educació Infantil i Primària i els 8 d'Educació Especial de Balears que tenien previst començar les classes obriren les seves portes, segons les dades del Servei d'Inspecció de la Conselleria d'Educació.

Així, dels 207 col·legis d'Infantil i Primària de les Illes, 206 iniciaren les classes, si bé els alumnes del CP Ses Quarterades de Calvià començaran dilluns, atès que pares i professors acordaren posposar-ne l'inici per una qüestió relacionada amb unes obres que s'han fet al llarg de l'estiu per eliminar les barreres arquitectòniques.

Pel que fa als mestres i professors, tots els centres de les Illes tenen les plantilles completes, menys a Eivissa i Formentera, on resta per cobrir alguna vacant de la plantilla docent d'especialistes en llenguatge i audició. Així mateix, a la resta de l'Arxipèlag s'ha detectat la necessitat de cobrir alguna baixa puntual relacionada amb la substitució d'algun mestre de darrer moment.

Per altra banda, l'Stei anuncià , en un comunicat, que es detectaren «una sèrie de problemes en els centres educatius que poden tenir una certa incidència en l'inici de curs».

El sindicat afirma que continua havent-hi alguns centres amb les ràtios d'alumnes per aula més elevades del que està previst, qüestió «especialment preocupant» en alguns grups d'Infantil de 3 anys amb 27 alumnes per aula, casos pels quals l'Stei demana «un mestre més per aula».

Un altre tema que destaca el sindicat en el seu comunicat és la taxa d'escolarització d'alumnes de procedència estrangera a les Balears, la més elevada de l'Estat, que ja arriba a un 13'6 per cent.

L'Stei ha constatat que els centres públics concentren les taxes més altes d'alumnat estranger, mentre que als centres privats concertats aquestes ràtios són molt menys elevades, per la qual cosa demanen que la Conselleria posi fil a l'agulla per fer un pla que racionalitzi les xifres.

Finalment, aquesta central sindical reclama a l'Administració autonòmica que s'elabori un pla estratègic per a la millora de l'ensenyament públic que gaudeix del consens de totes les organitzacions de la comunitat educativa de les Illes.