algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 11°
16°

Mor Javier Mayol, president del Tren de Sóller i artífex de la seva renovació

L'òbit es produí ahir com a resultat de l'accident que patí amb la seva motocicleta

60380
Mayol amb Catalina Cirer, Jaume Matas, Maria Antònia Munar, Pere Serra i Joan Punyet Miró.

Javier Mayol Mundo, president de la centenària companyia Ferrocarril de Sóller, va morir ahir diumenge a l'hospital de Son Dureta com a conseqüència de les gravíssimes ferides sofertes en un accident de trànsit que va sofrir dimecres a darrera hora de l'horabaixa quan es dirigia cap a Palma amb la seva motocicleta. Una llenegada va ocasionar una desafortunada caiguda que va portar el cos de Mayol davall un guarda-rails metàl·lic situat a uns cinquanta metres de la boca nord del túnel de Sóller. Mayol no pogué superar les terribles ferides que finalment li han provocat la mort.

El greu accident i òbit de Mayol, de 45 anys i pare de dos fills, ha commocionat la ciutat de la Vall, ja que la seva gestió al capdavant de la companyia ferroviària des de l'any 2002 i d'altres iniciatives empresarials familiars l'havien convertit, sobretot en els darrers anys, en una persona molt coneguda per gairebé la totalitat dels veïns, com també molt apreciada i valorada en el sector empresarial i cultural de la ciutat.

El jove empresari tenia nombrosos projectes per potenciar el tren de Sóller, molts dels quals ja han estat posats en marxa des que el nou equip directiu que el presidia es va posar al capdavant de la companyia.

Javier Mayol estava relacionat amb el sector empresarial solleric sobretot a través de l'empresa familiar de creuers Barcos Azules, que opera des del Port de Sóller,realitzant les clàssiques excursions marítimes per la costa de Tramuntana amb una de les flotes de golondrines més importants de les Illes. Però, principalment, ha estat reconeguda la seva gestió al capdavant del Ferrocarril de Sóller , que desenvolupava des de l'any 2002, quan va assumir la presidència del consell d'administració després d'adquirir un paquet d'accions en un moment en què la companyia afrontava una de les pitjors crisis de la seva dilatada història. Amb els seus col·laboradors més íntims, també copropietaris i consellers del ferrocarril, va assolir en primer lloc un ampli acord amb els treballadors de l'empresa, que va aconseguir implicar en una nova etapa del Tren de Sóller. Una fita molt important va ser aconseguir, l'any 2005, per part del Govern balear presidit per Jaume Matas, una prolongació de la concessió ferroviària Palma-Port de Sóller en favor del Ferrocarril de Sóller SA per un nou període de 50 anys, amb el compromís de renovar totalment material i línia i realitzar la necessària modernització d'infraestructures i millorar-ne la seguretat, projectes ja iniciats i en fase avançada d'execució.

Sens dubte, un dels fets diferencials que ha marcat la companyia sota la presidència de Javier Mayol ha estat l'impuls del vessant cultural del ferrocarril, que va culminar amb la constitució de la fundació Tren de l'Art. La institució, de la qual Mayol va ser un dels principals entusiastes, es va crear el març de l'any passat amb la intenció de promocionar la Vall a través del tren, l'art i la cultura.

La fundació, presidida per l'editor Pere A. Serra, ja ha impulsat una sèrie de projectes en col·laboració amb l'empresa, entre els quals destaquen per la seva importància l'adquisició per part del Tren de Sóller del casal modernista de Can Prunera per convertir-lo en centre d'art dedicat al modernisme i a la realització d'actes culturals.

Igualment importants ha estat la inauguració, a les estacions del ferrocarril a Sóller i a Palma, de sales d'exposició dedicades a Joan Miró, a Pablo Picasso i al paisatgisme mallorquí. En totes aquestes iniciatives, Mayol hi va estar directament implicat transmetent el seu entusiasme als altres membres de l'equip.

A més, va promoure l'adquisició per part de l'empresa de la fàbrica de teixits de Can Pizà, propera a l'estació del tren a Sóller. El mateix Mayol va comentar en nombroses ocasions alguns dels projectes que es realitzarien en aquest edifici, encara que sempre va demanar discreció fins a una decisió oficial del consell d'administració.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.