Taurons, habituals en les aigües de les Illes

Tot i això, la majoria de nosaltres quedaríem astorats si sabéssim que taurons de set metres (inofensius, tranquils) neden a prop de les nostres platges, i que el popular tauró blanc era pescat freqüentment pels pescadors mallorquins fa uns trenta anys.

I és que a les aigües pròximes a les Illes hi viuen més de trenta espècies diferents de taurons. Alguns fan pocs centímetres i d'altres poden arribar fins als set metres, com el tauró pelegrí, un dels taurons més grans, que a l'igual que les balenes s'alimenta tan sols de plàncton.

La majoria d'aquests animals habiten mar endins, lluny de la costa, i és rar que pugin fins a la superfície, d'aquí que pocs banyistes hagin tingut encontres amb aquestes bèsties. El més normal és que els vegem quan queden atrapats a les xarxes de pesca.

Fins fa trenta anys, veure taurons de gran mida a les costes balears era freqüent. Ara, però, se'n veuen molts menys. Segons Francesc Riera, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, les causes són la pressió pesquera i la reproducció conservadora d'aquestes espècies.

«La major part d'aquests peixos es mou molt i acostuma a viatjar molt. A la Mediterrània hi ha zones on s'està saturant la pesca, com ara l'estret de Gibraltar, la qual cosa perjudica molt aquestes espècies», explica Riera.

La forma com es reprodueixen aquests taurons també hi juga un paper important. Francesc Riera explica que «els taurons que no ponen ous pareixen cries ja desenvolupades, amb moltes possibilitats de sobreviure. Però en pareixen poques, cinc o sis, fet que en condicions difícils fa perillar la perpetuació de l'espècie».

La contaminació de la mar Mediterrània és també un factor important que afecta la biodiversitat. Amb el pas dels anys, moltes espècies han vist disminuïda la seva població. Les balenes i els dofins, abans habituals a la nostra mar, han passat a estar en perill. I algunes espècies de taurons ja han desaparegut de la Mediterrània. És el cas de l'escat, del peix serra o de la guitarra, un peix de forma molt curiosa, a mitjan camí del tauró i de la rajada.

En l'actualitat, el tauró de grans dimensions amb més presència a les nostres aigües és la tintorera. D'una mida mitjana, lluny de les dimensions del tauró blanc o del pelegrí, la tintorera pot ser perillosa si se la provoca o si se sent amenaçada.

No hi ha constància, però, d'atacs a persones en els darrers anys. Com en el cas de Tarragona, en algunes ocasions s'han vist tintoreres a prop de la platja. Són sempre casos excepcionals, no és l'hàbitat natural d'aquests taurons, però en tractar-se d'espècies nòmades, és normal que de vegades s'allunyin de les seves rutes més habituals.

Tot i que les possibilitats de trobar-se amb algun d'aquests animals a les costes de les Illes Balears són remotes, els taurons continuen fascinant i imposant respecte.

No debades, la figura estilitzada d'un tauró, mig vista al fons de la mar mentre s'acosta a un distret i indefens banyista, és la clàssica imatge que a tothom li ha passat pel cap alguna vegada quan està nedant a la mar, allunyat de terra ferma.