Veure taurons a les Illes Balears és més freqüent del que
pensam. Pràcticament no hi ha cap estiu en què algun exemplar de
grandària considerable no quedi atrapat a les xarxes de pesca o es
desorienti i arribi a alguna de les nostres platges.
Tot i això, la majoria de nosaltres quedaríem astorats si
sabéssim que taurons de set metres (inofensius, tranquils) neden a
prop de les nostres platges, i que el popular tauró blanc era
pescat freqüentment pels pescadors mallorquins fa uns trenta
anys.
I és que a les aigües pròximes a les Illes hi viuen més de
trenta espècies diferents de taurons. Alguns fan pocs centímetres i
d'altres poden arribar fins als set metres, com el tauró pelegrí,
un dels taurons més grans, que a l'igual que les balenes s'alimenta
tan sols de plàncton.
La majoria d'aquests animals habiten mar endins, lluny de la
costa, i és rar que pugin fins a la superfície, d'aquí que pocs
banyistes hagin tingut encontres amb aquestes bèsties. El més
normal és que els vegem quan queden atrapats a les xarxes de
pesca.
Fins fa trenta anys, veure taurons de gran mida a les costes
balears era freqüent. Ara, però, se'n veuen molts menys. Segons
Francesc Riera, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, les causes
són la pressió pesquera i la reproducció conservadora d'aquestes
espècies.
«La major part d'aquests peixos es mou molt i acostuma a viatjar
molt. A la Mediterrània hi ha zones on s'està saturant la pesca,
com ara l'estret de Gibraltar, la qual cosa perjudica molt aquestes
espècies», explica Riera.
La forma com es reprodueixen aquests taurons també hi juga un
paper important. Francesc Riera explica que «els taurons que no
ponen ous pareixen cries ja desenvolupades, amb moltes
possibilitats de sobreviure. Però en pareixen poques, cinc o sis,
fet que en condicions difícils fa perillar la perpetuació de
l'espècie».
La contaminació de la mar Mediterrània és també un factor
important que afecta la biodiversitat. Amb el pas dels anys, moltes
espècies han vist disminuïda la seva població. Les balenes i els
dofins, abans habituals a la nostra mar, han passat a estar en
perill. I algunes espècies de taurons ja han desaparegut de la
Mediterrània. És el cas de l'escat, del peix serra o de la
guitarra, un peix de forma molt curiosa, a mitjan camí del tauró i
de la rajada.
En l'actualitat, el tauró de grans dimensions amb més presència
a les nostres aigües és la tintorera. D'una mida mitjana, lluny de
les dimensions del tauró blanc o del pelegrí, la tintorera pot ser
perillosa si se la provoca o si se sent amenaçada.
No hi ha constància, però, d'atacs a persones en els darrers
anys. Com en el cas de Tarragona, en algunes ocasions s'han vist
tintoreres a prop de la platja. Són sempre casos excepcionals, no
és l'hàbitat natural d'aquests taurons, però en tractar-se
d'espècies nòmades, és normal que de vegades s'allunyin de les
seves rutes més habituals.
Tot i que les possibilitats de trobar-se amb algun d'aquests
animals a les costes de les Illes Balears són remotes, els taurons
continuen fascinant i imposant respecte.
No debades, la figura estilitzada d'un tauró, mig vista al fons
de la mar mentre s'acosta a un distret i indefens banyista, és la
clàssica imatge que a tothom li ha passat pel cap alguna vegada
quan està nedant a la mar, allunyat de terra ferma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.