algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 26°
31°

Gabriel Bibiloni: «Reclamam una acció contundent del Govern pel que fa a política lingüística»

El professor participa en la Universitat d'Estiu de Prada des de fa 22 anys

Gabriel Bibiloni, professor de Filologia Catalana a la UIB, participa aquests dies en diferents cursos que es realitzen a la UCE, dins el marc de la celebració dels 300 anys de la batalla d'Almansa. Bibiloni col·labora amb la UCE des de fa vint-i-dos anys. Enguany, centra les seves sessions en la llengua i la política de les Balears des de 1715 fins avui dia. Segons explicà a aquest diari: «En el curs hem analitzat aquells punts més essencials que expliquen la història de la nostra llengua. He parlat de les diferents claus que expliquen el procés sociolingüístic de castellanització d'aquests 300 anys».

La política dels Borbons després de l'ocupació de Mallorca el 1715, centrada en la imposició del castellà, és un dels eixos centrals de les sessions: «La imposició del castellà va ser molt lenta i molt difícil, ja que els instruments eren poc eficients».

El paper de la noblesa mallorquina i de la burgesia del segle XIX en el procés de castellanització, com també el de l'Església, són tractats també en aquest curs: «L'Església durant la segona meitat del segle XIX també donà l'esquena a la llengua. Això canvià a final de segle amb persones com el bisbe Campins o com mossèn Alcover, que varen representar un canvi de rumb».

Pel que fa als factors que condicionaren la història de la llengua catalana, Bibiloni també remarcà la diglòssia com a principal problema del segle XIX i de bona part del segle XX: «Devers el 1890 apareix la idea de reclamar autonomia política i autogovern, i en relació amb això, un nou discurs sobre la llengua que propugna el trencament de la diglòssia. Això deixà pas a una generació d'intel·lectuals que pretenen millorar la situació per la via política, però que no arribaran a assolir el poder necessari per fer-ho fins que la sublevació militar del 36 acabà amb aquest procés».

Durant la segona meitat del segle XX i fins ara, segons Bibiloni, el problema no és la diglòssia, sinó la divisió de la societat: «A causa del problema de la immigració, que ha arribat a uns nivells molt alts, la societat està fragmentada. Aquesta fragmentació i l'espanyolització de la comunicació col·loquial són els principals problemes avui dia».

 

Globalització  

Per Bibiloni, hi ha un seguit de factors que afecten del tot la llengua i que s'han de tractar des del Govern, com són globalització o immigració: «Es reclama una acció ferma i contundent per part del Govern, perquè, tot i que els diferents grups lingüístics poden tenir els drets reconeguts que correspongui, és indiscutible que des del punt de vista democràtic, per sobre de tot, hi ha el dret de la comunitat catalanoparlant de viure plenament en la seva llengua».

Bibiloni també col·laborarà els dies 24 i 25 amb un curs anomenat Les lleis sobre la llengua i els drets lingüístics, en el qual farà una descripció de la legislació bàsica que afecta l'ús del català, el castellà i el francès al nostre país.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.