algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
29°

«El gest de Nájera servirà de mostra per a molts altres castellanoparlants»

Margalida Tous traça els seus eixos al capdavant de la Direcció General de Política Lingüística

Margalida Tous (Artà, 1968) és la nova directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears. Fou batlessa del seu poble durant el primer any de la legislatura anterior pels Independents d'Artà, grup que aleshores estava vinculat al PSM. Precisament, aquest municipi s'ha caracteritzat per la plena aplicació de la normativa lingüística en els darrers anys i, a més, el juliol esdevé la seu del Campus Internacional d'Estudiants de Català. Margalida Tous és llicenciada en Dret i fins fa poc ha exercit de cap de la secció de cultura d'aquest diari.

"La vostra gestió se centrarà a dotar de prestigi social la llengua catalana o bé a assegurar la plena competència lingüística dels ciutadans?
"És evident que no es pot descuidar l'aprenentatge del català. El nivell de català ja és prou reconegut, però, per l'Administració mitjançant els títols oficials. Ara cal centrar-nos a prestigiar socialment la llengua catalana. El català ha de ser la llengua vehicular en un poble que, de cada cop més, és multilingüe. Situacions com les que es donaven a IB3 durant l'anterior legislatura en què alguns determinats entrevistadors es dirigien en castellà al convidat en qüestió pel simple fet que el català no era la seva llengua materna "de l'entrevistat, encara que l'entengués, transmetien a la població el fet que la llengua pròpia de les Illes era una llengua de segona, que en una situació de diglòssia lingüística només el castellà era la llengua vàlida. En aquest mateix sentit, s'ha d'augmentar la línia de subvencions per fer més visible el català al carrer, com per exemple fer que, als comerciants, els sigui més rendible retolar els seus establiments en català que no en castellà.

"Parlant de mitjans de comunicació, la Generalitat Valenciana té un certificat de valencià específic per a professionals d'aquest camp. Heu pensat d'instaurar-ne un aquí de semblant que asseguri la plena competència lingüística dels professionals dels mitjans tant audiovisuals com escrits?
"De moment, encara no hem estudiat aquest tema. Però el que és cert és que els mitjans de comunicació, i sobretot els audiovisuals, són una finestra que hauria de servir per donar a conèixer la llengua de Balears a tots els seus habitants i fomentar-ne l'ús, com també dotar-la de prestigi social. Els comunicadors fan escola i, per tant, han de fer un bon ús de la llengua.

"Si d'una cosa pot bravejar Francesc Antich, a diferència del seu antecessor en el càrrec, Jaume Matas, és de parlar de manera correcta la llengua de la terra. No s'hauria de dotar d'assessors lingüístics la resta de consellers per també poder-ne bravejar?
"Si agafam per principi que ningú no parla bé cap idioma, ni el seu matern, és evident que la competència lingüística de cadascú es pot millorar. I això, per exemple, és el que ha fet la consellera Margarita Nájera. Sé que ella assisteix a classes de català cada dia i, com que és una perfeccionista, fins que no ha estat completament segura de les seva competència lingüística en català no s'ha llançat a parlar-hi. Ben segur que el gest de Nájera servirà de mostra per a molts altres castellanoparlants.

"A Balears, hi deu haver algunes zones que han de menester accions d'urgència per fomentar l'ús del català entre la població.
"És evident que la situació sociolingüística d'Eivissa i Formentera és la més preocupant de les Balears. Necessiten un pla d'acció urgent. Per això, cal fer feina de manera conjunta amb el responsable de Política Lingüística insular, que és Marià Torres. Seria nefast fer una política per duplicat i tudar esforços. Els municipis de la badia de Palma també necessiten mesures urgents. Haurem de cercar vies de col·laboració amb municipis com Calvià, on l'equip de Govern féu reduir fins a només 1.000 euros la quantitat que es destinava a normalització lingüística.

"Quina relació tindreu amb els responsables de Política Lingüística de la resta de territoris de parla catalana?
"Precisament dia 28 d'aquest mes està prevista una reunió amb Miquel Pueyo, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, per parlar de temes comuns. Així mateix, també oferirem ponts de diàleg amb el responsables d'aquesta àrea del País Valencià. La cosa ideal seria que els certificats de català que expedeix cadascuna de les comunitats autònomes es poguessin unificar i homologar. Així passa en l'àmbit hispànic, ho ha fet la «Real Academia Española de la Lengua» amb els certificats d'espanyol que s'expedeixen a països tan diversos i llunyans com Xile o Equador. A aquesta homologació, hi ajudarà, sens dubte, l'adaptació dels certificats al Marc Europeu.

"I què deis de la Llei de comerç que entrà en vigor el 2002 i que dóna cobertura legal als que volen ser atesos en català en qualsevol establiment comercial de les Illes?
"Actualment, no ens consta cap greuge pel fet que un determinat client no s'hagi pogut adreçar en català a un establiment comercial. L'Obra Cultural Balear porta, però, un registre amb tots els casos d'aquestes característiques que els han arribat. L'haurem d'estudiar i veure quina és la situació. El que és cert és que, ara per ara, la Llei de comerç només obliga a atendre en català en aquells establiments que tinguin un mínim de tres empleats. Massa sovint passa que demanes un cafè amb gel i et duen un cafè amb llet, o un tallat i et duen un te. Els establiments de restauració haurien de ser els primers interessats a poder atendre en català. Aquest servei hauria de ser un distintiu de qualitat per als bars i cafès. De la mateixa manera que al portal anuncien «aire condicionat», o «accés per a minusvàlids», també haurien de posar: «aquí us atenem en català», com a senyal d'un bon servei.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.