El Centre sanitari municipal de Protecció Animal de Palma no
dóna l'abast per a tots els cans i moixos que hi entren cada dia.
Les 120 gàbies que hi ha són plenes, amb més d'un animal a
cadascuna. Ara, a més, els responsables del centre es troben amb un
problema afegit: els cans abandonats amb el microxip
d'identificació. La majoria no el duen, però quan tenen el xip el
procés per posar-los en adopció és molt més lent i pot allargar-se
fins a dos o tres mesos. A la canera, hi entren desenes d'animals
cada dia, i mai no és bo que hi estiguin molt de temps, tant pel
benestar de l'animal com per la capacitat del centre.
El fet que un ca dugui el xip significa que té un propietari, i
la informació que l'animal du a damunt ha de permetre, en principi,
poder localitzar-ne l'amo. Tanmateix, això acostuma a ser un
problema, perquè molts propietaris irresponsables abandonen el seu
ca i després no es preocupen de res. Sovint resulta impossible
localitzar-los, perquè són de viatge, viuen fora o no agafen el
telèfon. I la llei obliga els cuidadors del centre a cercar-lo
durant almenys 15 dies. Passat aquest termini, es publica el nom de
l'amo i les característiques de l'animal al BOIB. I si passen 8
dies i el propietari continua sense aparèixer, llavors ja es pot
tramitar la denúncia i posar el ca o el moix en adopció.
Millor renunciar-hi
El Centre sanitari municipal de Protecció Animal té convenis amb
moltes localitats mallorquines i cobreix gairebé tota l'Illa. Els
cans i moixos hi arriben o perquè han estat trobats en estat
d'abandó o perquè un propietari hi renuncia. La segona
possibilitat, malgrat la vergonya que passa el propietari, com a
mínim permet posar el ca en adopció al dia següent de deixar-lo. I
quan els animals que es troben pel carrer no duen el xip "que són
un 70 % del total" la tramitació per posar-los en adopció també és
molt més ràpida, ja que només cal esperar 15 dies per si n'apareix
el propietari.
Un cop es posa en adopció es donen 6 dies per si algú
s'interessàs per l'animal. Normalment hi ha llista d'espera per als
cans sans. El problema són els que ja són vells o estan malalts,
que només són adoptats per protectores privades que hi tenen algun
interès particular i que normalment estan vinculades a alguna
societat europea. L'objectiu és arribar al sacrifici zero, però de
moment la capacitat del centre i el tràfic d'animals ho fa
impossible. Des del gener de 2007, per exemple, ja s'han hagut de
sacrificar fins a 607 animals, i se n'han donat en adopció
1.342.
En els últims 10 anys la població animal que passa pel centre
s'ha triplicat, fins al punt que avui dia passen pel centre prop de
10.000 animals cada any, és a dir, un 15 % de les bèsties
domèstiques de l'Illa hi passen anualment. Una situació trista i
que mostra una greu mancança de responsabilitat vers els animals,
segons els cuidadors del centre. A més, recorden que els cans
sovint hi arriben en un estat deplorable de salut i higiene. Al
centre els fan totes les cures i els instal·len xip si no en duen.
El 2006 se n'insertaren més de 1.600, xifra que augmenta des de
2004, quan només se'n col·locaren 701.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.