La clínica Rotger fa un estudi amb cèl·lules mare a afectats d'infart

El projecte inclou malalts que han patit aquesta patologia i que voluntàriament desitgen participar en aquest estudi. Segons explicà Merino, durant la primer setmana després d'ha-ver patit l' infart, s' extreuen cèl·lules mare del pacient mitjançant una vena perifèrica i les hi tornen a injectar, el mateix dia, amb un cateterisme cardíac i en concentracions cel·lulars elevades en la zona afectada del cor. El benefici que s' espera d'aquesta intervenció és que una vegada augmentat de manera considerable el nombre de cèl·lules en la zona danyada, la recuperació del cor sigui major.

L'especialista també destacà l'avantatge d' aquest protocol davant d' altres que es fan a centres de l'Estat on s'obtenen les cèl·lules mitjançant una punció òssia, que «és més traumàtica». A dia d'avui, s'han analitzat 10 pacients en els dies determinats per la recol·lecció i injecció de les cèl·lules mare i ja s' han inclosos quatre pacients del centre sanitari dins l'estudi . S'injectaren cèl·lules ma-re a dos pacients a la zona afectada, sense cap ncident, els quals han presentat una evolució favorable. Dos pacients ja s'han sotmès a aquest procediment hi han evolucionat sense cap tipus de complicació i tenen una evolució favorable. Ara se'ls tornarà a avaluar després de sis mesos i a l'any de la intervenció.

Merino recordà que l' infart agut de miocardi provoca la mort de gran part de les cèl·lules del cor afectades. De fet, els pacients tenen el cor lesionat en relació a l' infart que han patit. Si l' infart és gran , el múscul del cor perd força i el pacient mor al poc temps per insuficiència cardíaca. A la presentació hi foren presents, a més del doctor Merino, Antoni Gayà, director de la Fundació Banc de Sang i Teixits de les Balears; Fernando Rotger, director mèdic de la Clínica Rotger; Rosa Regi, directora tècnica de la Clínica Rotger; Alejandro Forteza, director del Banc de Sang, i Víctor Gistau, gerent de la Fundació.