El batle de Santa Eugènia, Guillem Crespí (PP), va retre homenatge a porta tancada ahir a l'Ajuntament del municipi a un membre de la División Azul que, antigament, havia estat nomenat fill adoptiu de Santa Eugènia pel dictador espanyol Francisco Franco. L'homenatjat té 83 anys i resideix a la península, si bé no ha transcendit la seva identitat. Així, el batle Crespí va convocar els membres de l'oposició per convidar-los a assistir a l'homenatge, però aquests decidiren no presentar-s'hi. La premsa no va ser convocada i, fins i tot, el batle de Santa Eugènia els denegà l'entrada. Durant l'acte d'homenatge es lliurà una placa commemorativa a aquest membre de la División Azul, una placa encarregada com a Ajuntament de Santa Eugènia i pagada amb els doblers municipals. A més, l'homenatge es va realitzar a l'Ajuntament, fet que li atorgava un caràcter públic.
Tot i això, el batle manifestà minuts abans de la realització de l'acte que l'homenatge «és de caràcter privat i familiar, no té res a veure amb les festes de Santa Eugènia i per aquest motiu no és públic», i no deixà entrar els membres de la premsa a la sala on es realitzava aquest homenatge. Per altra part, diverses fonts de Santa Eugènia explicaren a aquest diari que el «fill adoptiu» de Santa Eugènia, membre de la División Azul, havia demanat diverses vegades visitar Santa Eugènia, que se li fes un homenatge al poble, i que el batle havia accedit a aquesta petició. A més, les mateixes fonts asseguraren que el fill adoptiu «no és del poble, ni tan sols de Mallorca. Viu a la península». D'aquesta manera, l'homenatjat acudí a Santa Eugènia amb la seva família, els quals foren rebuts pel batle Crespí a l'Ajuntament i, a més de la placa, també se'ls lliurà com a detall un mocador vermell típic de les festes municipals. Cal remarcar que el batle de Santa Eugènia no contestà les trucades de la premsa després de la realització de l'homenatge.
Aquesta història es remunta als temps de la dictadura de Franco, quan aquest decidí que certes persones fossin nomenades fills adoptius a diferents pobles d'Espanya, encara que no haguessin visitat mai la població de la qual passaven a ser fills adoptius. La divisió 250 de la Wehrmacht, més coneguda com la División Azul, fou una unitat de voluntaris espanyols que serví a partir de 1941 en el bàndol alemany durant la Segona Guerra Mundial, principalment en el front oriental contra la Unió Soviètica.
