Cada vegada són més els immigrants que, una vegada arrelats a Balears, decideixen iniciar els tràmits per obtenir la tan desitjada nacionalitat espanyola. Uns tràmits llargs i complexos que varien segons el lloc d'origen de l'immigrant. Els tràmits perquè els fills dels nouvinguts siguin espanyols, encara que els petits hagin nascut aquí, són llargs. Si fa anys el Codi Civil regia que podien adquirir la nacionalitat espanyola els nascuts en territori espanyol de pares estrangers, en aquests moments la situació ha canviat.

La secretària de Política Social i Immigració del sindicat Comissions Obreres, Eva Cerdeiriña, assessora i ajuda els nouvinguts a realitzar els tràmits per obtenir la nacionalitat espanyola.

Segons Cerdeiriña, el Codi Civil es modificà el 2002 i permet que «els néts d'espanyols o pares que resideixen de manera legal a l'Estat puguin obtenir la nacionalitat espanyola en disposar d'un any de residència a l'Estat espanyol».

«Si no es donen aquestes dues darreres circumstàncies, el menor necessitarà tenir deu anys de residència continuada a l'Estat espanyol per obtenir la nacionalitat; el mateix passa amb aquells sud-saharians que vénen a viure a Mallorca. Per als menors de pares sud-americans, es necessita tenir dos anys de residència continuada a l'Estat espanyol», concretà.

El procés per tramitar la nacionalitat espanyola varia segons el país de procedència de l'immigrant i de la seva família, i en alguns casos és més lent:

SUD-AMERICÀ: En general, als fills de persones de països sud-americans o sefardites nascuts a l'Estat espanyol se'ls concedeix la nacionalitat espanyola independentment que la situació dels pares sigui regular o no. En aquest cas impera el fet d'haver nascut a l'Estat espanyol. Es considera aquesta circumstància perquè en la majoria dels països d'origen no se'ls accepta com a ciutadans, per la qual cosa s'obté la nacionalitat espanyola. Si un brasiler té un fill a Mallorca, el seu país d'origen no accepta aquell infant com a brasiler. Així, s'atorga la nacionalitat espanyola basant-se en el fet que cap nin pot mancar de nacionalitat i ha de disposar de tots els drets universals.

MARROC: Obtenen la nacionalitat espanyola els fills d'una parella de marroquins nascuts a Espanya i que s'hagin casat al marge de la seva llei personal.

SAHARIANS I PALESTINS: Obtenen la nacionalitat espanyola aquells infants de pares saharians o palestins si ambdós tenen l'estatut d'apàtrida.

SUD-SAHARIÀ: La situació de la nacionalitat es complica per a aquest col·lectiu. Per exemple, els fills de senegalesos o nigerians que neixen a les Illes Balears no són considerats espanyols, sinó que són senegalesos o nigerians. El nin nascut aquí i que dugui un any de residència a la comunitat balear podrà obtenir permís de residència i després ja pot sol·licitar la nacionalitat.