"Els empresaris ja han avançat que demanaran reduccions a l'impost sobre el patrimoni.
"En aquest moment, clar i llampant, no contempl cap reducció tributària. A hores d'ara no es pot plantejar, tenint present l'estat dificultós de les arques autonòmiques. Seria un exercici d'enorme irresponsabilitat per part de l'administració deixar de recaptar el que pertoca. Això no vol dir que pugem més imposts, ni tampoc que creem imposició nova.
"El creixement econòmic balear va per davall de la mitjana estatal i és moderat...
"Una economia madura com la de les Illes és normal que tingui un creixement menor. El que ha passat en els darrers exercicis és que s'ha crescut per davall la mitjana estatal amb un enorme consum de capital natural. Aquest és el greu problema, la gran distorsió del model. És a dir, créixer a taxes del 2 i escaig per cent ha representat un consum territorial d'enorme magnitud. Créixer al voltant del 3 per cent amb un sector de la construcció dinàmic però que no tingui tanta potencialitat, i que descansi sobre altres tipus de motors, el més important el turístic, seria una bona pauta de creixement. El nou pressupost va amb aquesta línia.
"El fre de la construcció serà un problema a l'economia?
"El sector de la construcció com tots els sectors econòmics quan estan sobredotats en capital o treball han de fer reajustaments interns. En absolut es pot considerar una crisi per l'economia balear. Passa també a l'Estat i l'economia creix de manera potent. A les Illes les previsions de creixement del PIB estan sobre el 3 per cent, una taxa significativa que si a més sabem que darrere no hi ha grans infraestructures amb enormes consums territorials, doncs, molt millor.
"I el turisme es mantindrà com a motor econòmic...
"Nosaltres tenim en el turisme el principal actiu econòmic. El model turístic de sol i platja s'ha de mantenir és on tenim la nostra avantatge comparativa en relació a altres indrets. Hem estat pioners a l'àmbit mundial en economia turística de masses però evidentment ara estam en escenaris molt complexos i competitius. Tenim països emergents que estan actuant com a competidors ferotges, amb costs socials i ambientals més baixos, com són Turquia, Croàcia o els del nord d'Àfrica...
"I com hem d'actuar?
"Hem de potenciar la qualitat. Qualitat al nostre parer és dotar la comunitat autònoma d'infraestructures de serveis potents que discriminin en positiu la nostra destinació. Si invertim en bons hospitals i serveis sanitaris estam invertint per fer més competitiva la nostra economia turística. Els visitants han de venir amb la tranquil·litat que estan a un lloc semblant als competidors però amb un valor afegit potent, la qualitat dels serveis. El mateix si invertim en educació , tindrem gent més formada per atendre el turista. Aquesta és l'aposta. Això és la qualitat.
"I la diversificació de l'economia?
"Som experts en economia turística, és a dir, en el sector terciari. Hem de pensar que aquí sí tenim una gran diversificació. Des de la Conselleria quan parlam de diversificar no parlam estrictament que el sector turístic davalli perquè pugi la indústria i l'agricultura. Això seria mal de defensar des d'una òptica econòmica seriosa, parlam de diversificar el terciari. Un sector cada vegada més complex, que abraça serveis turístics, bancaris, culturals, d'informàtica, ambientals, hi ha molts nínxols de mercat. Això és més capital humà i més valor afegit.
