«No ha estat la millor decisió personal, però sí la més bona per a les Illes»

Passava mitja hora de la una del migdia quan Munar abandonava el Parlament, l'endemà de ser elegida nova presidenta de la Cambra autonòmica. Acompanyada del futur portaveu d'UM a l'hemicicle, Tomeu Vicens, recorregué a peu els pocs metres que separen una institució de l'altra, passà per davant de la seu del PP, els exsocis ara rivals, i entrà al Consell. «No duc res pensat ni preparat», assegurà als funcionaris, xofers, alts càrrecs i consellers que l'esperaven. I repassà els seus 12 anys com a presidenta: des de les «dificultats» inicials del 1995, passant per la «il·lusió» del 1999, fins arribar al «canvi que la gent volia» del 2003. «I ara, un altre canvi», reconegué Munar.

En aquest procés, recalcà la fins ara presidentaque el Consell ha deixat de ser una Diputació i s'ha convertit en el govern de l'illa i «aquesta tasca és mèrit de tothom», assegurà referint-se al personal, a qui agraí la seva feina, sobretot per adaptar-se als canvis que ha viscut la institució. Aquests l'acomiadaren amb tres regals: una llibreta blava, plena de dedicatòries del personal de la casa, un DVD que conté la sessió parlamentària de dimarts en què fou elegida presidenta de la Cambra, i una escultura de Miguel Emilio Ginard 'Sarasate'. «No hi ha res com deixar bons amics i un bon vicepresident», respongué Munar referint-se als assistents i a Miquel Nadal, ara nou regidor de Cort.

«La meva vida ha estat un repte permanent. Si no m'avorresc», confessà la fins l'ara presidenta. «Me'n vaig a una altra institució. Aquí ja havia donat tot el que era capaç» i «és hora que al Consell véngui gent nova i amb il·lusió». «Esper que vos hagueu sentit tant a gust com jo m'he sentit amb vosaltres», sentencià Munar, que deixa el lloc a la socialista Francina Armengol. «Vos enyoraré».