Qui fou el primer president de l'Associació de gais i lesbianes Ben Amics i que ha estat regidor de Cort per la coalició EU-EV fins la setmana passada, Antoni Esteva, parla sobre quines mesures s'haurien de fomentar des de les institucions per combatre l'homofòbia i fer més visibles les «altres» maneres d'afectivitat. Esteva és exseminarista i actualment coordina el Grup de Gais Cristians de Ben Amics. DdB ha volgut parlar amb ell amb motiu de la celebració del 28 de juny o dels actes de l'Orgull.

"Malgrat els avenços socials en igualtat, trobau que encara són necessàries les manifestacions del 28 de juny per reclamar el reconeixement dels drets dels homosexuals?
"És evident que sí. Gais, lesbianes i transsexuals s'han de fer més visibles als ulls de la societat, han de sortir al carrer. Fa uns anys, en temps que jo era president de Ben Amics, vàrem procurar que les gales d'entrega del Siurell i el Dimoni rosa es fessin en llocs públics, com les Voltes o la Casa de Cultura. Un any entregàrem els guardons al tetatre Principal i quan vàrem haver acabat l'acte, férem una crida perquè tots els que èrem allà sortíssim a fora i ocupàssim el carrer Unió per fer-nos més visibles. Ara, la directiva actual de Ben Amics ha optat per fer la gala a sales de festa o discoteques. Això, però, és per mor dels doblers. Ben Amics ho fa d'aquesta manera perquè els empresaris de les sales financen els actes de la setmana de l'Orgull.

"No trobau que haurien de ser les institucions que organitzassin i finançassin aquests actes? 
"Clar que sí. Les mostres de reconeixement dels drets dels homosexuals són un signe de progrés social. A aquestes manifestacions no només hi haurien de participar gais i lesbianes, sinó tothom, homes i dones, homosexuals i heteosexuals. Els actes no haurien d'estar organitzats per les associacions, sinó per les institucions. Fent un paral·lelisme amb el Dia de la Dona, ningú qüestiona que siguin Govern, Consell i Ajuntament que n'organitzin els actes. I llavors, de manera voluntària, s'hi adhereixen organitzacions, sindicats, associacions i tota casta de col·lectius. Amb el 28 de juny hauria de passar el mateix.

"Cirer era una habitual de les gales de Ben Amics.
"Sí, però ella hi anava a títol individual o personal. La seva implicació amb la causa homosexual no passà d'allò. El cert, és que polítics, tant de la dreta com de l'esquerra, sempre hi han participat, però mai hi han representat les institucions.

"Creis que això canviarà enguany? 
"Vull creure que sí. Tant el Bloc com el PSOE incloïen punts de reconeixement institucional dels drets homosexuals als seus programes electorals. A més, aquests dos partits prometeren la creació d'una regidoria d'Igualtat a Cort. Quan això sigui una realitat, hauria de ser aquest departament municipal que organitzàs els actes del 28 de juny. Enguany esper que Calvo pengi la bandera de l'orgull gai a la balconada de l'Ajuntament.

"Parlem del Grup de Gais Cristians. Què fa el col·lectiu? 
"És un grup format per una dotzena de persones. La majoria, excapellans o exfrares que no han fet pública la seva condició. La partinença al grup els enforteix i els dóna suport emocional. A mi personalment "jo en som el coordinador", m'agradaria que el grup fes sentir la seva veu crítica dins l'Església oficial. Això és el que fan el grup de gais cristians de Barcelona, que estan relacionats amb el Bisbat. Això, de moment, aquí no és possible, perquè el bisbe Murgui mai no s'ha interessat per nosaltres.