El vinater Jaume Mesquida, membre de l'Associació de Paraplègics
i Minusvàlids (Aspaim), explica com un dematí la seva vida canvià
radicalment a conseqüència d'un accident de trànsit. Mesquida és
una persona solidària i incansable. La cadira de rodes no l'atura i
ara està engrescat a crear una fundació a Porreres, amb la
finalitat de crear una casa d'acollida per a aquells qui
desgraciadament acaben de sortir de l'hospital en cadira de
rodes.
"Quina conclusió extreis de la campanya en la qual
participàreu a peu de carretera per conscienciar els automobilistes
amb la presència de lesionats medul·lars que estan prostrats en
cadires de rodes?
"L'objectiu de la campanya era transmetre de manera impactant el
missatge que el sentit comú és important per evitar situacions com
les que he pogut veure a conseqüència d'accidents de trànsit, que
sempre són evitables.
"Quina és la funció d'Aspaim?
Aspaim recull totes aquelles persones que tenen lesions medul·lars,
ja siguin a conseqüència d'accidents de trànsit, laborals per
malaltia, que afecten la medul·la espinal. L'associació també
recull grans amputats. L'objectiu de l'entitat és donar un cop de
mà quan es produeix el fet traumàtic, que trastoca la família per
complet, ja que és un fet del tot inesperat i irreversible. Els
afectats per aquesta situació reben l'ajuda dels psicòlegs i dels
treballadors socials, i també feim activitats lúdiques.
Si parlam del telèfon mòbil en conduir, de no dur el cinturó de
seguretat, agafar el cotxe quan estàs cansat... Tot això pot
desembocar en un accident en el qual la primera víctima pots ser
tu, els teus acompanyants o terceres persones.
"Precisament, la vostra lesió és per un accident de
trànsit...
"L'accident em passà ara fa vuit anys, mentre conduïa a poca
velocitat la furgoneta de la feina. Segurament em vaig adormir i
segurament no duia el cinturó. Era una persona criada a fora vila i
estava acostumat a trepitjar els terrossos de la nostra terra
mallorquina i viure la feina del celler amb molt de dinamisme.
A 48 anys anys vaig quedar amb unes seqüeles fortes. Vaig estar
hospitalitzat a Toledo i no sabia de quin món era; estava totalment
traumatitzat pel xoc que no em trobava les cames i el cervell les
cercava. Vaig tenir greus problemes psíquics. Una altra cosa
important per a mi fou la disfunció sexual. Ara, amb les ajudes
ortopèdiques, puc aixecar-me del llit, però necessit ajuda per anar
al bany.
"La vostra vida canvià per complet...
"Ara tenc un retir tranquil a la Colònia. Tornes exigent en unes
coses, però en valores molt unes altres. Vas tornant una persona
molt més solidària i sensible. Després de tota una vida concentrat
en la feina, ara qued fascinat simplement amb les postes de
sol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.