El vinater Jaume Mesquida, membre de l'Associació de Paraplègics i Minusvàlids (Aspaim), explica com un dematí la seva vida canvià radicalment a conseqüència d'un accident de trànsit. Mesquida és una persona solidària i incansable. La cadira de rodes no l'atura i ara està engrescat a crear una fundació a Porreres, amb la finalitat de crear una casa d'acollida per a aquells qui desgraciadament acaben de sortir de l'hospital en cadira de rodes.

"Quina conclusió extreis de la campanya en la qual participàreu a peu de carretera per conscienciar els automobilistes amb la presència de lesionats medul·lars que estan prostrats en cadires de rodes?
"L'objectiu de la campanya era transmetre de manera impactant el missatge que el sentit comú és important per evitar situacions com les que he pogut veure a conseqüència d'accidents de trànsit, que sempre són evitables.

"Quina és la funció d'Aspaim?
Aspaim recull totes aquelles persones que tenen lesions medul·lars, ja siguin a conseqüència d'accidents de trànsit, laborals per malaltia, que afecten la medul·la espinal. L'associació també recull grans amputats. L'objectiu de l'entitat és donar un cop de mà quan es produeix el fet traumàtic, que trastoca la família per complet, ja que és un fet del tot inesperat i irreversible. Els afectats per aquesta situació reben l'ajuda dels psicòlegs i dels treballadors socials, i també feim activitats lúdiques.

Si parlam del telèfon mòbil en conduir, de no dur el cinturó de seguretat, agafar el cotxe quan estàs cansat... Tot això pot desembocar en un accident en el qual la primera víctima pots ser tu, els teus acompanyants o terceres persones.

"Precisament, la vostra lesió és per un accident de trànsit...
"L'accident em passà ara fa vuit anys, mentre conduïa a poca velocitat la furgoneta de la feina. Segurament em vaig adormir i segurament no duia el cinturó. Era una persona criada a fora vila i estava acostumat a trepitjar els terrossos de la nostra terra mallorquina i viure la feina del celler amb molt de dinamisme.

A 48 anys anys vaig quedar amb unes seqüeles fortes. Vaig estar hospitalitzat a Toledo i no sabia de quin món era; estava totalment traumatitzat pel xoc que no em trobava les cames i el cervell les cercava. Vaig tenir greus problemes psíquics. Una altra cosa important per a mi fou la disfunció sexual. Ara, amb les ajudes ortopèdiques, puc aixecar-me del llit, però necessit ajuda per anar al bany.

"La vostra vida canvià per complet...
"Ara tenc un retir tranquil a la Colònia. Tornes exigent en unes coses, però en valores molt unes altres. Vas tornant una persona molt més solidària i sensible. Després de tota una vida concentrat en la feina, ara qued fascinat simplement amb les postes de sol.