Alfons López Tena, notari i membre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), presentà ahir a Palma el seu assaig Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia, convidat per l'Obra Cultural Balear. López Tena fou nomenat, a proposta de CIU, vocal del CGPJ. En aquest organisme s'ha trobat amb «totes dificultats del món» per desenvolupar l'autonomia catalana. El llibre ha tengut molt bona acollida i ahir s'havia esgotat en algunes de les principals llibreries de Ciutat.

"Per què s'ha decidit a escriure ara aquest assaig?
"No és ben bé ara. Vaig començar a redactar-lo a finals de 2003. És un llibre complex, amb molta documentació. He estat tres anys redactant-lo. És un llibre que volia haver llegit i com que no sortia em vaig decidir a escriure'l. Faig un balanç dels trenta anys de democràcia, integració europea i globalitazació i quines perspectives pot tenir Catalunya en un estat teòricament autonòmic i que es defensa com a plurinacional, però que la part central no s'accepta. És un balanç des del punt de vista jurídic, fiscal, cultural, econòmic i lingüístic, etc. No el volia publicar fins que veiés que a Catalunya hi havia una sensació de final d'etapa o de desconcert i de veure com l'Estat d'autonomia fracassava.

"Després del segle XX, on els espanyols i catalans han fet front comú per defensar temes com la integració a Europa, què passa ara amb les relacions, que no són bones?
"Abans hi havia uns projectes comuns. No és que les coses s'hagin fet malament; el problema és que ja s'ha fet el que s'havia de fer, com és integrar-se a Europa, no ser un estat aïllat. A partir de l'arribada de l'euro ja no existèixen projectes comuns, i el domini nacional exclusiu espanyol d'intentar assimilar i destruir els qui no formen part de la seva nació s'ha posat en primer pla perquè ja no existèixen uns projectes comuns.

"A partir d'aquí, proposau que s'ha d'actualitzar la relació Catalunya-Espanya...
"Comptant que l'Estat espanyol s'assumeixi com un estat on hi ha quatre nacions i que sigui un estat plural com Bèlgica, Suïssa o Finlàndia. Això necessita una reforma integral que és el que s'intenta fer amb la reforma de l'Estatut d'autonomia i que s'ha vist que ha fracassat. Veient que tots els poders estan en la mà del poder central, els qui estan fora tenen un poder subordinat i provincial. Com que ells no voldran fer una reforma que suposi perdre l'exclusiva de l'estat, el poder i dels diners, l'única sortida pragmàtica i viable per Catalunya és aconseguir un estat propi dins la Unió Europea.

"Apostau per un estat independent?
"Personalment, apostaria per un estat plurinacional perquè tenim moltes coses en comú, però per fer coses junts han de reconèixer que som parts diferents i no parts subordinades. Els espanyols no accepten això. L'única sortida que hi ha és la subordinació "cosa que no vull. O bé, per mantenir Catalunya com una societat viable i nació és independitzar-se. La meva aposta personal és un estat plurinacional com el suís.

"Un exemple de la pressió que pateix Catalunya han estat les crítiques de sectors centralistes en contra de l'Estatut?
"És una reacció ferotge contra tot allò que ve de Catalunya, València, Balears o Euskadi. No feim mai boicot als productes espanyols, però ells en fan contra allò que ve de fora.

"Què passa amb la renovació del Consell General del Poder Judical que no arriba, mentre es treballa en funcions des de fa set mesos?
"El meu pronòstic és que no es renovarà aquesta legislatura perquè el Partit Popular no té cap voluntat de renovar-lo, ja que no vol perdre la majoria que té.