500 euros i 5 anys d'espera per amarrar la barca

El major nombre de llocs esportius de tota la Mediterrània es troba a Balears, així i tot, molts de patrons encara no han trobat lloc on fermar-la

TW
0

El patró Aranya deia «embarca, embarca!», i ell sempre quedava en terra. Actualment la cosa complicada no és comprar-se una barca. Allò realment difícil és trobar un lloc on amarrar-la. Per llogar un amarrament en un dels port esportius de Palma, ja sigui al Portitxol, a Can Barbarà o al passeig Marítim, l'Autoritat Portuària fa pagar 500 euros cada any. La llista d'espera per accedir a un d'aquests amarraments arriba fins als cinc anys. El cert és que els aficionats a la nàutica són més de cada any. L'augment del temps d'oci ha fet que moltes persones que mai han tengut relació amb la mar, vulguin fer de mariners. Això ha suposat que el nombre d'amarraments esportius a Balears hagi arribat a 19.000. Aquest xifra, segons el GOB, dobla el nombre que hi ha a tot Grècia d'aquestes mateixes característiques.

Amb aquesta creixent demanda no és d'estranyar que molts polítics hagin promès la creació de nous ports o l'ampliació dels que ja existeixen. Els ecologistes alerten, però, que aquestes infraestructures no només fan que la qualitat de l'aigua minvi, pel vessament de residus. Aquestes construccions, com que es fan modificant el litoral, també provoquen alteracions en els corrents d'aigua que, a la llarga, poden modificar els ecosistemes marins. Sigui com sigui, en arribar l'estiu la mar s'omple de barquetes i barcasses i per les terrasses de vorera de mar se senten converses sobre pescar a la fluixa o pescar amb una altra especialitat.

Si a Vicenç Prats li demanen: «I vós per què vos agrada tant cuidar-vos de la vostra barca?». Ell respon «Perquè em fa llevar la depressió!». El cert és que aquest aficionat dedica tres hores diàries a arreglar la seva embarcació. «En arribar l'estiu de ple l'he de tenir llesta per poder fer-me a la mar», diu. «Jo cada estiu, quan tenc vacances, me'n vaig a fer la volta a Mallorca. I no et pensis que surti barat! Amb el que pag entre benzina i aturar-se a cada port, em sortiria més barat si me n'anàs a fer un creuer pel Carib!». Vicenç té el seu amarrador a Can Barberà. Però, com que allà no hi ha esplanada ni grua per treure les barques de la mar, l'ha haguda de dur al Portitxol. Miquel Juan és l'encarregat del port esportiu del Portitxol. Ell se'n cuida de treure i ficar les barques a la mar amb la grua.

«Aquesta afició no és cosa barata. Per treure la barca de l'aigua fem pagar 36 euros, i 36 més per tornar-la a enfonyar», diu Juan. Amb tants d'aficionats no és d'estranyar que les poblacions de peixos minvin de cada cop i sigui necessària la creació de reserves marines que actuïn de focus repobladors a altres zones on ja han desparegut. Així i tot, i maldament sigui més barat comprar un gerret o una arengada al mercat de Santa Catalina, n'hi ha molts que no se'n afluixen.