Calvo: Una tècnica que vol ser estimada

Aina Calvo, candidata del PSIB-PSOE a la batlia de Palma, va néixer el 1969, l'any de l'arribada de l'home a la lluna i de l'escàndol Matesa, que acabà amb el poder dels falangistes dins l'estructura de poder del franquisme. Filla de militar, passà bona part de la seva infantesa i primera adolescència a Saragossa (1975-83). Tornà a una Palma molt diferent de la que havia deixat quan eCaudillo encara coejava. Aquell 83 Cort era governat pels socialistes. I la filla de militar aprengué ràpidament català i es convertí, poc a poc, en una estudiant «progre» i, més tard en professora de la UIB que s'afilià al PSOE. Va ser una bona estudiant de Pedagogia i també dirigent d'una de les associacions universitàries. La seva tesi doctoral, basada en la influència dels videojocs en els joves, ja és prou definitòria de la seva personalitat: un esforç d'aggiornamento a la realitat que l'envolta. Com a política de primera línia de batalla és una incògnita. En diuen que és una pico de oro i que queda tota sola quan discuteix amb els companys. Manca per saber si ha aconseguit el mateix amb la gent del carrer. Més tenint en compte que fa una una campanya farcida de senzillesa, de perfil aparentment baix, d'un tu a tu subtilment populista que intenta maquillar el seu perfil tecnocràtic i elitista, de professora doña perfecta, de mira'm i no em toquis. En tot cas, respon al prototip de dirigent socialista que tant agrada a Zapatero. No debades, abans de ser nomenada candidata a la batlia de Palma fou subdirectora general de Cooperació en el Ministeri d'Assumptes Exeriors. De fet, feia més de dos anys que era la candidata predilecta de Madrid per a aspirar a la batlia de Cort. I ho ha aconseguit: ha el·laborat la llista electoral prescindint del gruix de l'antiga Unió Socialista de Palma, farcida de bregues i conspiracions.