Per blanquejar capitals no hi ha una sola fórmula, però utilitzar paradisos fiscals, com sembla que és el cas de la xarxa desarticulada aquesta setmana a Palma, és una de les més utilitzades, assenyalen fonts consultades. Doblers derivats de l'evasió d'imposts, de plusvàlues, o negocis il·lícits generen uns rèdits «amagats», que per poder ser emprats necessiten un procés per tornar a fer-los legals.El paradís fiscal és una forma «clàssica» d'evasió i blanqueig de capital. Reben aquesta denominació els territoris o estats que es caracteritzen per l'escassa o nul·la tributació que apliquen als capitals estrangers. Las Bahamas, les Illes Caiman o les Barbados són alguns d'aquests.

El primer pas que segueix un propietari de doblers negres és «col·locar-los» a un compte bancari d'un d'aquests països. A partir d'aquí i amb el capital en qüestió s'hi pot constituir una societat. En el procés hi intervenen despatxos d'advocats especialitzats en assessorar i gestionar operacions d'aquest tipus en ambdós països. La societat la integren una o diferents persones, nadius, que per «mòdiques» quantitats actuen com a testaferros. El capital social el conformen els doblers negres. Després, el seu propietari real compra de forma fictícia totes les accions d'aquesta societat. Uns títols al portador en els quals no consta el seu nom.

El següent esglaó de la cadena és fer que tornin a entrar al país d'origen. A través d'un representant legal, la societat amb seu social a l'estranger en constitueix o compra una de nova al país de l'interessat. Aquesta passa a gestionar tot el capital de la primera. A partir d'aquí ja pot actuar amb normalitat. El nom del propietari inicial dels doblers no apareix enlloc. Fiduciaris administraran aquesta nova companyia que podrà fer i desfer amb els doblers que ja han tornat a la legal·litat. Compra d'immobles o actius financers són algunes de les inversions. L'Agència Tributària té dificultats per actuar quan es tracta de paradisos fiscals. Si les consultes fiscals a Itàlia, França o Alemanya solen obtenir resposta molt tard, al Regne Unit, gairebé mai i als Estats Units, mai, no és difícil imaginar el que succeix quan arriba una petició a un d'aquests països.

En tot el procés de blanqueig de capital hi intervenen tant advocats com notaris. Els notaris protocol·litzen la constitució d'aquestes societats. En la seva actuació no tenen perquè tenir coneixement de les il·legalitats que s'estan cometent. Tracten amb representants legals i no tenen perquè saber aspectes més enllà del que requereix l'operació a la qual estan donant conformitat. Pel contrari, els advocats que actuen com a intermediaris i assessors sí que solen saber el vertader client de totes les gestions, segons les fonts consultades.