J.T./N.D.Palma.
El nombre d'europeus -ciutadans de la UE i de Noruega- amb dret a vot a les properes eleccions municipals ha augmentat un 56% a les Illes Balears respecte dels darrers comicis locals de l'any 2003 i ha passat de 12.499 a 19.570 electors. Així ho certifica el cens electoral definitiu, que ha sofert un important augment d'europeus -amb 1.362- després del període de reclamacions. Només en aquest període, els estrangers residents a Balears han presentat 1.521 reclamacions per defectes censals, per 222 de ciutadans espanyols i només 55 d'espanyols residents a l'estranger. En total, a Balears s'han produït 1.798 reclamacions. D'aquesta manera, el cens definitiu de l'Arxipèlag queda format per 689.447 votants espanyols -17 menys que en el cens provisional-, 10.469 residents a l'estranger -18 més que abans- i 19.570 europeus -1.362 més-, que només poden votar a les municipals.
L'interès que han demostrat els europeus a l'hora d'inscriure's en el cens electoral i el seu pes no només en el cens sinó també en les llistes dels partits els atorga un paper que no havien tengut l'any 2003, quan només sumaven 12.499 electors. Respecte del 2003, Balears és la tercera província -per darrere d'Alacant i Castelló- on més han augmentat els europeus censats. Part de l'increment -967 electors- s'explica per l'ampliació de la UE a l'est i la forta presència de romanesos. El cas és que si en general el pes dels europeus s'ha incrementat un 56%, diversos municipis han superat la mitjana, com Porreres, on s'ha passat de 17 europeus censats el 2003 als 112 d'ara; Capdepera, de 171 electors a 528; Llucmajor, de 557 a 887 censats; o Santa Margalida, de 225 a 384 possibles votants municipals. Amb tot, allà on s'ha registrat un augment més fort ha estat a Eivissa. A Vila, per exemple, s'ha passat de 268 electors a 507.
