Des d'ahir i fins avui experts en l'àmbit lingüístic i educatiu dels països de parla catalana i també del País Basc s'han reunit a Mallorca per debatre els distints models educatius en relació a la llengua que s'han implantat a cada territori. Aquesta reflexió comuna s'emmarca en les IV jornades de l'Observatori Llengua i Escola organitzades per Escola Catalana, un organisme que des dels seus orígens lluita des del Principat per aconseguir un model educatiu català i perquè es compleixin els currículums en l'aprenentatge de les llengües.

De fet a les jornades hi ha assistit la directora d'Escola Catalana, Carme Alcoverro, i el director de l'Observatori dels drets lingüístics del País Basc, Paul Bilbao, com el coordinador d'aquestes ponències, Josep Romeu. També hi han participat la representant de l'Escola Valenciana, Llúcia Maganya, i l'inspector d'ensenyament de les Illes, Miquel Sbert. Tots ells assenyalen que s'estan vulnerant els drets lingüístics dels ciutadans. Així mateix recordaren que, des de les administracions competents, no hi ha hagut la voluntat d'aplicar la normativa que ha d'assegurar la plena normalitat del català i de l'euskera, en l'àmbit educatiu. Amb tot, Bilbao ha posat sobre la taula que el sistema educatiu basc es troba a punt d'experimentar un canvi amb la desaparició de l'actual sistema de tres models lingüístics per desembocar en un altre, amb l'euskera com a llengua principal i vehicular. Aquest sistema relegarà el castellà a un paper més secundari. També ha remarcat que es tracta de la reforma més complexa que afronta el sistema d'ensenyament a Eusakdi. Aquesta reforma es posa en marxa després que el sistema vigent es revelés insuficient perquè els alumnes poguessin acreditar el nivell d'euskera.

En aquest sentit, els estudiants, amb el nou sistema que s'implantarà hauran de superar després de concloure primària un nivell que els permeti comprendre un discurs «normal», participar en converses sobre temes habituals o escriure textos senzills. Així mateix, un cop finalitzin secundària tindran un nivell que equivaldrà a l'obtenció del títol d'una escola oficial d'idiomes. Per altra banda, l'Escola Catalana sempre ha posat èmfasi en l'objectiu de garantir el ple domini lingüístic del català i en la necessitat d'establir programes d'immersió lingüística i del català com a llengua vehicular de l'ensenyament i per garantir també el coneixement d'ambdues llengües, el català com a llengua nacional pròpia i el castellà com a llengua oficial de l'Estat. En aquest sentit, aquest organisme del Principat s'ha mostrat crític en la imposició de la tercera hora de llengua castellana en detriment de la catalana de la Generalitat i ha reivindicat amb el suport de moltes entitats la necessitat d'implantar un pla de xoc per millorar la situació del sistema educatiu.