Des d'ahir i fins avui experts en l'àmbit lingüístic i educatiu
dels països de parla catalana i també del País Basc s'han reunit a
Mallorca per debatre els distints models educatius en relació a la
llengua que s'han implantat a cada territori. Aquesta reflexió
comuna s'emmarca en les IV jornades de l'Observatori Llengua i
Escola organitzades per Escola Catalana, un organisme que des dels
seus orígens lluita des del Principat per aconseguir un model
educatiu català i perquè es compleixin els currículums en
l'aprenentatge de les llengües.
De fet a les jornades hi ha assistit la directora d'Escola
Catalana, Carme Alcoverro, i el director de l'Observatori dels
drets lingüístics del País Basc, Paul Bilbao, com el coordinador
d'aquestes ponències, Josep Romeu. També hi han participat la
representant de l'Escola Valenciana, Llúcia Maganya, i l'inspector
d'ensenyament de les Illes, Miquel Sbert. Tots ells assenyalen que
s'estan vulnerant els drets lingüístics dels ciutadans. Així mateix
recordaren que, des de les administracions competents, no hi ha
hagut la voluntat d'aplicar la normativa que ha d'assegurar la
plena normalitat del català i de l'euskera, en l'àmbit educatiu.
Amb tot, Bilbao ha posat sobre la taula que el sistema educatiu
basc es troba a punt d'experimentar un canvi amb la desaparició de
l'actual sistema de tres models lingüístics per desembocar en un
altre, amb l'euskera com a llengua principal i vehicular. Aquest
sistema relegarà el castellà a un paper més secundari. També ha
remarcat que es tracta de la reforma més complexa que afronta el
sistema d'ensenyament a Eusakdi. Aquesta reforma es posa en marxa
després que el sistema vigent es revelés insuficient perquè els
alumnes poguessin acreditar el nivell d'euskera.
En aquest sentit, els estudiants, amb el nou sistema que
s'implantarà hauran de superar després de concloure primària un
nivell que els permeti comprendre un discurs «normal», participar
en converses sobre temes habituals o escriure textos senzills. Així
mateix, un cop finalitzin secundària tindran un nivell que
equivaldrà a l'obtenció del títol d'una escola oficial d'idiomes.
Per altra banda, l'Escola Catalana sempre ha posat èmfasi en
l'objectiu de garantir el ple domini lingüístic del català i en la
necessitat d'establir programes d'immersió lingüística i del català
com a llengua vehicular de l'ensenyament i per garantir també el
coneixement d'ambdues llengües, el català com a llengua nacional
pròpia i el castellà com a llengua oficial de l'Estat. En aquest
sentit, aquest organisme del Principat s'ha mostrat crític en la
imposició de la tercera hora de llengua castellana en detriment de
la catalana de la Generalitat i ha reivindicat amb el suport de
moltes entitats la necessitat d'implantar un pla de xoc per
millorar la situació del sistema educatiu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.