L'Ajuntament promourà un 'memorial de desgreuge' dels xuetes de Mallorca

El portaveu nacionalista a Cort, Bartomeu Carrió, i el conseller del PSM-EN, Bernat Aguiló, són els impulsors d'aquesta proposició, que s'integra dins el conjunt d'accions per a la promoció de la «memòria històrica» i que vol ser d'igual manera «un acte de reconciliació» amb el nostre passat. Fins i tot, amb pàgines tan poc brillants de la història com les «severes condemnes inquisitorials» que es produïren el 1691 a Palma, quan 250 membres de la comunitat criptojueva de Mallorca foren condemnats en diversos actes de fe a diferents penes i 37 dels quals moriren ajusticiats pel voltants del que avui es coneix com la plaça Gomila, en el Terreno, als peus del bosc de Bellver i a prop del parc de la Quarantena.

Carrió i Aguiló recordaren que «des de la conversió forçada dels jueus mallorquins, entre 1391 i 1435, els seus descendents han patit actes de persecució, empresonament i mort, incloses les dramàtiques accions empreses des del Tribunal de la Santa Inquisició». És així com, a partir de la «recordança dels cognoms d'aquells condemnats», s'ha identificat un col·lectiu d'illencs, coneguts popularment amb el nom de xuetes, que han patit, fins ben entrat el segle XX, una «inacceptable» persecució social a la ciutat de Palma i al conjunt de l'Illa.

La ubicació del memorial de desgreuge dels xuetes podria ubicar-se a la mateixa plaça Gomila, tot i que els promotors de la iniciativa apel·len al sentit institucional de consens per acordar l'indret i la forma que hauria de prendre. Aquest fet, emperò, es deixarà per a després de maig.